L’escenari sirià

Cansat del show lúdic i festiu del nostre govern balear, que s’ha guanyat passar a la història, per mèrits propis, amb el títol de “pacto de la conga” que els va donar lúcidament el cronista pobler de la vida diària mallorquina, Miquel Segura, deixeu-me fer unes reflexions sobre la política de més enllà, la política internacional, que ens afecta també en el devanir de la nostra economia i societat.

L’entrada de ple a l’escenari sirià de els Estats Units amb el nou i polèmic president Trump al seu cap han provocat una sèrie de reaccions que han mercat l’actualitat de la setmana passada i que, tal volta, podrien desencadenar nous elements que ens duguin a una nova situació de la realitat d’aquella zona, no tant allunyada de les nostres illes.

Primer de tot cal fer un poc d’història. La zona de l’Orient Pròxim fa dècades que està en un estat de guerra i destrucció. Tal volta ens pot recordar els problemes dels Balcans europeus, amb uns pobles sense estat que varen estar segles baix el control del tot poderós imperi turc. A principis del segle XX, el decadent imperi perd territoris a Europa, on els diferents pobles entren en guerres per reclamar les noves fronteres, guerres que s’estenen fins la primera guerra mundial, amb el resultat que tots sabem, la desaparició dels grans imperis com l’austro-hongarès i el turc i el naixement de nous estats. Aquets nous estats entraran en nous conflictes, ja sigui dins un marc més ampli, com la segona guerra mundial o més localitzats i recents com els provocats per la desaparició de Iugoslàvia.

Però al Pròxim Orient, el colonialisme o imperialisme occidental, provoquen que aquestes terres es reparteixin entre les grans potències europees de principis de segle XX i afegissin altres problemes en la creació de noves fronteres que no surten de les reivindicacions del pobles natius, sinó del repartiment fet a un despatx d’Europa. Aquesta delimitació provocarà que els conflictes interns dels nous països hagin esta constants des de la seva independència, després de la segona guerra mundial.

Per afegidor, la creació d’un nou estat, Israel, provoca més inestabilitat a la zona, sense donar les culpes a un o un altre, tots aquets fets provoquen que des de fa més de 50 anys la zona ha estat un polvorí que de tant en tant sacseja tot el món.

Guerres àrab-israelianes, Palestina, revolucions de diversos caires, kurds, Beirut, islamisme, etcètera, etcètera, paraules que ens duen al cap imatges de guerra, ara centrades a Síria on conflueixen diversos actors.

Però la notícia que ens preocupa, o que ocupa la actualitat, no és una altre matança a la zona, o un altre poble destorçat, o la fugida de milers de persones, ha esta l’atac de l’exercit americà. Aquest fet demostra la hipocresia del món occidental, de la política actual que mira a un altre lloc per no intervenir. Com podem explicar èticament que nosaltres, els suposats defensor de la democràcia i dels drets humans no féssim res de res per aturar lo que passa a l’altre riba del Mediterrani?. Que pensaríem si els americans no haguessin intervingut a la segona guerra mundial, amb un alt preu de vides humanes i econòmiques, per aturar el nazisme?. O és que no és el mateix el que està passat a l’Orient Pròxim?.

La política europea ha estat summament covarda en la solució d’aquest problema, que en part ja ens glopeja amb el terrorisme que s’ha escampat com una taca d’oli. L’opinió pública i els nostres polítics no volen veure joves soldats europeus lluitant a unes terres llunyanes per establir un món millor, pareix que el preu és massa alt, però, quin preu té la democràcia i la pau?.

Esper que la nova intervenció nord-americana acabi en la barbàrie i destrucció de la zona, no som un seguidor del president Trump, però si que vull aplaudir la seva acció i que la nostra hipocresia de mirar cap un altre banda s’acabi ja.