Les tenebres d’ETA

El passat dia 4 de maig es va celebrar a Cambo- les-Bains al País Basc francès un acte d’escenificació de la dissolució definitiva d’ETA. Un acte descafeïnat per la no assistència de cap autoritat política, ni el Lendakari, ni la Presidenta de Navarra, ni cap de les associacions de víctimes d’ETA.

ETA no ha demanat mai perdó a les víctimes dels seus assassinats, ni per les xarxes social ni als mitjans de comunicació. Hi ha un vídeo especialment cru que corre per les xarxes, en que quan se li demana a Josu Zabarte anomenat “El Carnicero” si vol demanar perdó a les víctimes respon “No tengo nada que decir” varies vegades d’una manera molt grossera, especialment la darrera en que es demostra com es aquest individu.

Record els anys de més intensitat criminal de la banda terrorista en que quasi cada setmana assassinava o cometia un atemptat. El President de les Illes Balears d’aquells moments – ho varen ser variïs – viatjaven a Madrid per participar en Actes Oficials, audiències, reunions, entrevistes, fires. Jo habitualment hem desplaçava un dia abans per comprovar l’organització dels Actes, que per seguretat hi podien haver canvis fins al darrer moment. Quan arribaves a Madrid lo primer que cercaves era informació de si hi havia hagut atemptats aquell dia, i si es confirmava, qui era la víctima, on i com s´havia produït per immediatament informar al President de les Illes Balears abans de que sortís de Palma. Mai es va anular cap viatge per un atemptat. No obstant sempre hi havia el dubte de si qualsevol vegada ens ferien aprop, ja que el President podria ser un objectiu de la banda terrorista, en aquells primers anys de democràcia el President de les Illes Balears no disposava de seguretat de la Policia Nacional. Viatjar a Madrid en aquestes condicions era temorós, especialment per la seguretat que dóna estar protegit per les Forces de Seguretat de l’Estat.

Aproximadament a les 14.00h.del dia 30 de juliol de 2009, es va produir el dramàtic atemptat de Palma Nova, el darrer de la banda criminal ETA on varen assassinar als dos Guàrdies Civils Diego Salvà Lezaun i Carlos Saenz de Tejada amb una bomba lapa davall un vehicle de la Guardia Civil. Un gran drama i un terrible record per la societat mallorquina, que sofria el pitjor atemptat comés mai a Mallorca.

El Govern de les Illes Balears estava presidit per Francesc Antich, que va rebre una telefonada on l’informaren de l’atemptat, tot seguit es traslladà al lloc dels fets, posant el Govern a disposició de la Guardia Civil per l’ajuda necessària. Immediatament, en arribar de tornada al Consolat de la Mar, va donar instruccions per organitzar la Capella Ardent i el Funeral d’Estat que tindria lloc a l’endemà.

Al mateixa horabaixa hem vaig posar a fer feina per l’organització dels Actes, Publicació al BOIB de la concessió de les Medalles d’Or de les Illes Balears a en Diego Salvà i Carlos Saenz de Tejada i del decret d’arriada de banderes a mig pal en senyal de condol en coordinació amb la Presidència del Govern de l’Estat, de la Capella

Ardent, que va tenir lloc l’endemà dia 31 de Juliol al Palau de l’Almudaina. L’hora d’obrir la Capella ardent era a les 09.00h. però un quart d’hora abans ja es va presentar la Infanta Elena i la funerària encara no havia acabat de preparar la CapellaArdent per descansar els fèretres, primers moments de nervis, a continuació al llarg del matí, assistiren el President del Govern de l’Estat que va condecorar allà mateix a en Diego i Carlos, Autoritats de l’Estat, Presidents de Comunitats Autònomes i moltes més. Especialment conflictiva va ser l’organització del Funeral d’Estat a la Seu de Mallorca.

El funeral va estar presidit pels llavors Prínceps d’Astúries, que anteriorment visitaren la Capella Ardent. Un Coronel, Director de Protocol de la Guardia Civil no ho va posar fàcil, volia trastocar les precedències del Reial Decret de Protocol de l’Estat i que el seu General ocupes un lloc preferent davant el President de les Illes Balears i el Ministre de l’Interior.

Varen ser hores d’intenses negociacions, tothom volia el seu protagonisme, les emocions a flor de pell, finalment tot va anar al seu lloc, tot correcte. Un dels moments més impactants va ser el trasllat a hombros dels fèretres des de el Palau de l’Almudaina fins a la Seu de Mallorca, curt però molt sentit, amb totes les Autoritats presidides pels Prínceps d’Astúries formades al carrer acompanyant a la Guardia Civil i tot el públic mentres cantaven “La muerte no es el final”. Una immensa carga d’emoció i llàgrimes.

A la sortida i acomiadament dels féretres es varen tornar a produir moments d’una gran intensitat i a continuació, l’acomiadament de les Autoritats amb els Prínceps d’Astúries. Dies durs, tràgics, plens de dolor, de ràbia continguda, d’impotència davant uns fets que havien passat molt ràpidament. Plens de tristor, contrets però admirats de la fortalesa de les famílies den Diego i en Carlos. Mai els oblidarem!!!