Duim molts de mesos seguits en què no aturen les notícies anunciant vagues a diferents companyies aèries: treballadors de Ryanair, Vueling i ara Iberia Express han necessitat acudir al mitjà de pressió més dràstic per a demandar una millora en les seves condicions laborals. El sector aeri ha tengut fama durant molts d’anys de ser molt generós en quan a les remuneracions econòmiques dels treballadors. Això no obstant, i exceptuant els pilots, la tripulació auxiliar i altres que han tengut la sort de poder emparar-se en convenis col·lectius replets de drets adquirits (ja no en són la majoria), la resta, sent personal qualificat, es troben amb unes percepcions salarials superades per escombriaires amb un parell de triennis a ses esquenes (amb tots els meus respectes cap a aquest col·lectiu per suposat).
I tot això no és fruit de la casualitat. Fa trenta anys no estàvem tan acostumats a viatjar dia sí dia també. Poder sortir de vacances emprant l’avió era un esdeveniment familiar molt celebrat perquè els preus dels billets no permetien massa festes. Viatjar era, relativament, “cosa de rics”. Amb el temps ens hem alegrat de passar a l’extrem contrari, és a dir, trobar-nos en què en ocasions viatjar surt quasi al mateix preu que quedar-se a casa. I l’eclosió de l’usuari que cerca preu per damunt de qualitat ha rebentat el mercat. En moltes ocasions és més barat el trajecte en avió que no el trasllat de casa a la terminal en taxi, i no diguem si volem deixar el cotxe a l’aparcament de l’aeroport. Quan trobam un vol que per sis o set euros ens duu a Barcelona ens pensam haver fet el negoci del segle, però no volem veure el que això suposa.
Quan una companyia es pot permetre vendre vols a un preu tan baix -tot i ser conscients que llavors empren mecanismes per a aplicar recàrrecs i inflar preus- hem de tenir en compte que d’algun lloc hauran de retallar despeses. Com es fa? Doncs de moltes maneres que totes perjudiquen el passatger. Per exemple, vos heu fixat alguna vegada que els seients són molt més simples i poc confortants que no fa anys? Si pesen menys l’avió retallarà en càrrega de gasoil (sí, el combustible dels avions és un tipus de gasoil). O també, heu reparat que l’espai que hi ha entre files és menor? Si es posen més fileres de seients es poden vendre més passatges malgrat aquests estiguin com dins una llauna de sardines...
Idò una altra evident mesura és tenir tenir comandants i tripulació auxiliar de cabina en règim quasimileurista, malgrat la seva gran responsabilitat i el sacrifici personal i familiar que significa estar tota la setmana per amunt i per avall. I és clar, arriba un moment que la situació és insostenible i acaba esclatant. Per tant, quan ens trobam les molèsties que tota vaga provoca, i no parlem del tracte que es dona per part d’algunes companyies als usuaris, hem de tenir clar només és fruit del tipus d’economia que hem cercat.
Volem comprar set vestits per temporada a 5 euros cada un, i no hem de creure que això no tengui repercussions. Si volem volar a low cost, ens trobarem també un tracte low cost i uns treballadors amb convenis col·lectius low cost que necessiten reivindicar millores mitjançant vagues.
I qui s’omple la boca autocomplaent-se de l’èxit de la seva vida perquè durant l’any ha viatjat cinc vegades per plaer s’hauria de demanar: A quin preu?
