Una de les darreres polèmiques que han esquitat el Consell de Mallorca ha estat l’enganxada que ha tengut el seu president amb les associacions ecologistes.
Posar el bé de la majoria per damunt dels petits grups de pressió ecologistes va ser una de les millors declaracions del president Ensenyat aquesta legislatura, grupets, que mediàticament aprofitant qualsevol avinentesa per fer-se veure, però que després a les eleccions demostren que arriben a pocs segments de la societat.
No és que la majoria doni o llevi la raó, però en un fet o qüestió on s’enfronten dos punts de vista antagònics cal mirar el que vol la majoria. Suposo que a ningú li agrada destrossar el territori, arrabassar arbres, envair terres de cultiu per ampliar i fer carreters o xarxes viaries, però si cal s’ha de fer, les necessitats han passat per davant dels gustos i la quantitat de població estable i flotant que suporta la nostra illa té un preu.
Ja no val lamentar-se si hem crescut massa, massa ràpid o de forma errònia, avui per avui som el que som amb les coses bones i les no tant bones i la millora de la xarxa viària illenca és una necessitat.
Que hem de potenciar el transport públic , és clar que si, és el futur, però el present, ara per ara, el cotxe particular és el protagonista indiscutible del sistema de transport, fruit de dècades desmuntant el tren o la mala planificació dels transport públic per carretera. Donar la volta a la truita ni serà fàcil ni ràpid, per tant que no ens enganin, o ens condemnem a problemes i accidents constants en les carreters en els pròxims anys o les arreglem i invertim el necessari.
A tot això cal afegir que Antoni Pastor, portaveu del Pi al Consell de Mallorca, denunciava la supressió d’una quinzena d’obres del pla de carreteres del Consell per tenir el galliner de MES tranquil, ja que les declaracions d’Ensenyat varen caure molt malament dins la seva formació, fins i tot el batlle de Pollença i antic president del GOB va posar el crit en el cel en sentir la crítica del President als seus companys ecologistes.
Obres que treien el tràfic de dins els pobles, obres que estaven contemplades des de feia anys o dècades en els plans urbanístics de molts de pobles de les illes, obres que s’havien compromeses a fer davant els batles i batlesses, i que ara per ara pareix que no és feran per tal de tenir tranquil·litat amb els aliats, que venen unes eleccions complicades pels de MES i no cal tirar més llenya al foc.
El President Ensenyat va encertar quan va posar el be de la majoria per damunt de les pressions dels amics ecologistes, quan va afirmar que no volia més morts, però l’esglai dels propis, dels seus, ha fet que pitgés el fre en altres projectes, tal volta, igual de necessaris com el de la carretera Llucmajor – Campos, mala targeta de presentació per un polític que aspira a la presidència del govern.
