L´amistat

Aquets dies he descobert una nova sensació que m’ha fet pensar sobre el sentit de l’amistat i la diferencia que hi ha amb el companyerisme. Que es l’amistat, “Relació d’afecte, simpatia i confiança que s’estableix entre persones que no son família”, la veritat es que mirant enrere puc constatar que tinc bons amics, uns de fa molts d’anys i altres no tant, però la majoria pots contar amb ells, qualcun m’ho ha demostrat.

He tingut èpoques molt propícies per fer amics, la musica, la meva feina professional, els amics del poble dels quals gaudeix molt sovint, en trobades, bauxes i que si no hi ha una bona sintonia serien inaguantables. Amb les amigues o amics no hi manques secrets, be, si, sols els que t’esguardes per tu mateix, que son teus i no els comparteixes amb ningú, companys de camí de la solitud tan entranyable i necessària a estones ¿qui no la gaudeix de tant en quan? Escoltar els ocells quant canten, quan bufa el vent, aquets moments de la mà de la memòria en el temps, no tenen preu. Els amics comparteixen lleialtat, sense discursos intoxicats amb voluntats maleïdes. Fent memòria enrere, a la infantesa, especialment a l’etapa escolar es quan es comença a descobrir l’amistat, un nou mon de compartir experiències, de protegir i ser protegit i fins i tot d’una certa dependència de l’amic. Avui, lamentablement no tinc contacte en cap dels (la culpa la te el venir a viure a Mallorca, fet del que mai me’n penediré) però si a la memòria, els record a tots, els noms, les fesomies, com si fos ara.

He gaudit de l’amistat de diferent es èpoques, en totes sempre hi ha qualcú d’especial i també que defrauden. En la musical també hi ha hagut decepcions, en aquell temps, fortes i importats, motivades per protagonismes personals deguts a la minyonia i immaduresa, però per sort sempre queden els bons. Passar moltes hores plegats assajant, compartir furgoneta quan anàvem a actuar, compartir habitació en els viatges a la península, això uneix molt, especialment amb els que tens un contacte mes fluid.

El servei militar també marca, amb molts antics soldats i companys mantinc contacte, gràcies a les noves tecnologies hem pogut descobrir l’evolució del temps a les nostres vides. Record molt be el Capità i el Tinent, el Capità ens va deixar com a Tinent Coronel i el Tinent ara es Coronel. Amb ell ens hem trobat moltes de vegades a Actes Oficials, segueix sent una persona entranyable. Molts bons records.

A l’etapa professional hi ha hagut de tot, el lloc de feina que jo ocupava sempre va ser molt envejat, qualcunes i qualcuns companys de feina de ja fa mots d’anys, varen intentar ocupar-lo utilitzant males formes, el President d’aquella època mai va entrar en el joc brut. Avui, aquesta gent no formen part del meu cercle d’amistats, qualcuns arraconats dins i fora de l’administració. Però la majoria, especialment els darrers quinze anys, he gaudit d’un companyerisme que ha evolucionat en amistad sincera. Vàrem formar un equip de feina en el que jo era el Cap i responsable, però entre tots, fen pinya, vàrem desenvolupar una amistat que perdura en el temps. Tot un regal.

Els amics sempre els trobes i gaudeixes d’ells, compartint vivències, confidències, penúries, àpats,(i que no en faltin), viatges, amb tots ells i elles hi trobo un gran benestar que les hores passen ben aviat.

Els darrers dies he perdut un amic coral, sen va anar d’una forma diferent, com era ell, el dia abans del viatge definitiu, va esperar que arribes el seu fill que es pilot d’aviació i va convocar a la seva família a l’hospital per celebrar que el seu fill havia aprovat la llicencia de Comandant per pilotar els avions mes grossos i moderns i fer travessies transoceàniques. Demanà una ampolla de xampany i ho celebrà brindant amb tota la família al voltant del llit. L’endemà al mig dia, va partir. Estic segur que el Cel haurà millorat amb la seva presencia. El recordaré sempre per la seva generositat, qualitat humana, sabiduria i forma de ser.

M’agradaria que els depositaris de la meva amistat, tinguin el mateix sentiment que jo hi tinc cap a ells, penso que si, ho not, no hi ha falsedat amb aquesta amistat, bons moments i sobretot la seguretat de que en aquesta vida, curta però intensa, sempre en formaran part de mi. Els necessito a tots.

La dita d’avui:

L’amistat es l’esperit de la vida. Thomas Young