Dimarts passat vaig assistir com a oient a la vista del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea amb seu a Luxemburg, sobre la retroactivitat o no de les denominades clàusules terra de les hipoteques. El tema és d’una enorme transcendència econòmica, tant per la micro (hi ha milers de ciutadans afectats), com per la macro (en un informe del Banc d’Espanya no publicat es calcula que podria suposar un cost entre 5.000 i 7.000 mil milions d’euros).
Ara bé, estant allà el que me va venir al cap, és que resulta increïble pensar que una cosa tan complexa com la Unió Europea pugui existir.
Dotze jutges de nacionalitats diverses, un advocat general, lletrats molts i de diferents estats, idiomes a balquena, traductors per a cada idioma... I es jutja sobre una directiva (de protecció de consumidors) que va ser fruit d’un acord polític entre els governs de la Unió el 1993 i si un Tribunal Suprem d’un estat ha vulnerat aquesta directiva.
Sols essent testimoni directe es pot creure un, que això existeix.
Quantes generacions, quanta política, quantes converses, quants de pactes, quanta tolerància i sobretot quanta saviesa s’ha hagut de menester per bastir això de la Unió Europea
Per molts d’anys!
