La Diada de les Illes, sols un dia de festa

No tenim consciència de país, ni tants sols de comunitat, tal volta ens sentim illencs i gràcies, formenterencs, menorquins, eivissencs o mallorquins, però tampoc sense exagerar, que el nostra caràcter és mesurat i no li agraden els extremismes ni les mostres molt efusives no sigui cosa que féssim llarg.

La diada de les illes Balears commemora la data de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de les illes Balears l’any 1983, que coincideix amb la reforma del Estatut de 2007. Una diada que té més pes per ser festiva que pel que representa, per ser un dia on els illencs, o el gentilici que escau a cada illa si vos agrada més, no tenen feina i gaudeixen d’unes petites vacances, que la comunitat educativa ha aprofitat per tenir la seva “setmana blanca” particular afegint la festa escolar unificada.

Per tant celebram una diada descafeïnada, sense gaire contingut i que demostra que l’arrelament de pertinència a un poble no s’ha aconseguit al llarg d’aquestes dècades d’autogovern. Suposo que els motius són varis i complexos, pot esser per la nostra forma de ser i caràcter, pot ser per la nostra economia i la gran quantitat de emigrants rebuts des de la dècada dels seixanta dels segle passat que han introduït nous elements en la configuració del tarannà illenc, pot ser que no interessi, ni als poders polítics que han governat aquesta terra ni als poders econòmics, ni a la societat en general, de tot plegat , el que està clar és el fracàs en aconseguir una consciència pròpia.

Tenim arguments i fonaments per donar i repartir per aconseguir aquesta consciència pròpia, plural i única. Arguments històrics com que el dia 1 de març de 1230, fou el dia de creació del Regne de Mallorca que incloïa totes les illes, hem tengut reis propis, revolucions popular, guerres, paus, segles i segles en que hem construït una història pròpia dins el context del mediterrani europeu.

Tenim una geografia que ens dona caràcter, som illes , separades del continent , separades de la Península Ibèrica, aïllades i connectades per la mar, el que ens separa és el que ens uneix , el Mediterrani, el Mare Nostrum, quatre illes diferents amb un passat i un futur comú.

Tenim una cultura pròpia, una llengua que ens uneix, una cultura que compartim amb València i Catalunya, que ha anat evolucionant i creixent, que ha sabut conectar-se amb Europa , amb el món.

Tenim una economia característica, predeterminada per la nostra condició de illes mediterrànies, una economia exitosa gràcies als empresaris i treballadors de les illes, una economia amb unes necessitats pròpies, amb mancances i perills que necessiten solucions especifiques.

Ens podríem estendre i estendre , donar mil i un motiu per tenir la nostra identitat pròpia i única, però el que està clar es que tots aquets motius no han servit per crear aquesta consciència ni la celebració d’una diada que sentim com a pròpia i estimada. No crec que el canvi de data sigui la solució, com és fa al Consell de Mallorca, sols la voluntat del poble, la insistència i promoció des de les institucions i la major implicació de les forces polítiques feran que a o poc a poc puguem tenir la diada de les Illes Balears que traspassi el que és ara, un simple dia de festa.