La crisis de Més

Acabades les eleccions autonòmiques, insulars i locals, va començar el temps de les negociacions, del repartiment de càrrecs, de cadires, tot i que molts polítics no els hi agradi aquesta definició.
Pareixia que els pactes estaven dats i beneïts, els mitjans de comunicació destacaven la repetició del pacte d’esquerres tot seguit dels resultats i així ha estat, sols un gran sorpresa, que ha fet trontollar el possible pacte, o això al manco ens han venut, la crisis interna de MES.

Molt s’ha parlat ja de la pública crisis de MES, un crisis difícil d’explicar i que no crec que estigui tancada , ni a prop d’arribar a una solució més o manco definitiva, sols hi ha una treva per ocupar cadires i càrrecs.
Una crisis profunda, tal volta que transcendeix més que el que hem vist, una lluita personalista. Sabíem que dins MES hi habitaven diferents sensibilitats, però ens havien venut la idea que les antigues segles polítiques havien desaparegut per ser, totes i tots, meseros des d’aquell moment fins l’infinit i més enllà.

Però uns molt mal resultats electorals i la pèrdua de poder, o el que realment els interessa, de moltes cadires per anar col·locant als seus, han desfet la tempesta, que s’ha escenificat els darrers dies.

Tempesta que no va començar avui ni ahir, recordem els profunds moviments que varen tenir les conselleries de MES la passada legislatura, amb la sortida del govern de Mes per Menorca o la dimissió del fins aquells moments líder absolut i indiscutible Barceló. Noves cares a primera línia, primàries que provoquen la fractura encara més exagerada dels blocs interns, uns mals resultats electorals, pèrdues de poder municipal, Petra i Campanet per exemple, on havien gaudit de forta implantació, més carbó que anava encalentint la caldera fins que les negociacions per entrar al segon govern de Francina Armengol han provocat que rebentés la locomotora i el tren descarrilés.

Essent mal pensant, l’estructura de partit anava aguantat els envits de la tempesta, fins que s’ha tocat de pla en pla la nova realitat, fins que han vist el que han perdut, multitud de llocs per anar col·locant afiliats i afins, gent frustrada per no tocar pel, emprenyats que necessitaven un cap de turc, que no entenen com ells i elles, els elegits per retornar les illes al camí del progrés ecosoberanista han estat expulsats del paradís, del govern i els seus protectors sous.

Ara la guerra s’ha obert, firmant una fràgil treva per prometre per imperatiu legal ocupar les minses conselleries que el tot poderós PSOE, i no PSIB ja que és l’espanyol el que ha fet guanyador al balear, els ha concedit. Però la guerra continuarà, assemblees, congressos, reunions clandestines, que amb un poc de sort desembocaran amb la desitjada renovació que pot salvar d’un futur incert aquest partit o la tancada en fals i l’explosió del partit amb petits bocins que provocaran la seva irrellevància, afavorint a la gran guanyadora de les darreres eleccions, La presidenta Armengol.
Rafel Ballester.