La Constitució del 78

Record perfectament el dia 6 de desembre de 1978 quan es va votar el referèndum que va ratificar la Constitució Espanyola, acabava de tenir un fill i estava pletòric de força, il·lusió i esperança en la democràcia que teniem per endavant, jo ja feia feina al Consell General Interinsular, compartint el mateix edifici amb la Diputació Provincial de Balears, be, no era exactament compartir, ens havien deixat un raconet al costat del despatx del Secretari de la Institució, un despatx i un passadís que donava just davant del bany privat del Secretari.

Vaig viure intensament i ben d’aprop els inicis de la nostra preautonomia, l’inoblidable Jeroni Albertí, President el Consell General Interinsular, gran polític, intel·ligent, conciliador, homo de consens, bona persona, fervent defensor de l’autonomia especialment davant Madrid, i que gràcies al seu esforç personal es varen plantar les arrels de la Comunitat Autònoma que gaudim avui en dia. Gràcies President Albertí.

Hi ha una part important de ciutadans que, amb tot el seu dret, volen un canvi en la Constitució, argumenten que està obsoleta, que ja no ens representa a tots, que no recull els anhels i els canvis que són necessaris en aquests moments.

La Constitució del 78 ha sofert dues reformes, la primera a l’any 1992 per adaptar un article a l’exigència de la Unió Europea i la segona el 2011 en la modificació de l’article 135 sobre l’estabilitat financera, totes dues ben necessàries pel bon funcionament del país.

Els ciutadans nascuts abans de 1961 no varen poder votar la Constitució al no tenir la majoria d’edat, desconeixen per tant, perquè no ho varen viure, com es va fer feina per aconseguir un text constitucional acceptat per tots els “pares de la Constitució” i qualcú més, varen ser capaços de fer feina plegats, cedir amb les propostes de cadascun per arribar a un enteniment acceptable per tots. Ningú estava conforme amb el 100% de la redacció del text, que al final va ser lo millor, hi cabien tots. Gràcies a aquesta Constitució hem arribat a on som ara, una democràcia relativament jove, però plena, i que ens permet gaudir d’uns drets i deures assumibles per tots amb totes les garanties fins arribar a la celebració del 40 aniversari sense grans disfuncions. La part de la societat que demana la reforma, sempre que s’ajusti a lo que recull la mateixa Carta Magna, són persones i col·lectius essencialment de pensament d’esquerres que es deixen dur més per la seva ideologia que per la necessitat real d’un canvi, les seves propostes en la meva opinió, no son de urgència necessària, són fetes per una generació que no coneix ni ha viscut la transició ni l’esforç que va significar, ni saben qui son el “Pares de la Constitució”, ni el prestigi que tenien, ni l’esforç personal de tots ells. Ara tot és qüestionar la Monarquia Parlamentaria, que sense cap dubte ha fet la seva feina i ha complert en lo que s’esperava d’ella, desenvolupant les tres funcions principals, simbologia i representació,(desenvolupa la més alta representació de l’Estat) arbitrals i moderadora. Pot ser qüestionable la inviolabilitat de Sa Majestat el Rei, que pugui ser jutjat com tots els espanyols, que sigui escollit per sufragi universal, tot és possible en una futura reforma, però fins ara la Constitució ha complit el seu paper de moderadora i de protegir i promoure les llibertats, des del Preàmbul I fins a la Disposició final.

En la meva opinió és una Constitució vigent que encara pot tenir un llarg recorregut. Els que la volen canviar ja saben com ho han de fer. A mi m’agradaria que els motius pel canvi no fossin bàsicament els que he anomenat més amunt amb l’excusa de que sigui més progressista. Tots els que ara volen el canvi, ho poden fer gràcies a la Constitució del 78, una bona Constitució.Cal recordar que en el Estats Units d'Amèrica, un dels països més avançats no s’ha canviat mai.