L’escàndol de Volkswagen és en el fons una guerra comercial entre EUA i Europa. La indústria automobilística és forta i puntera a Europa (de fet Volkswagen durant el 2015 arribà a ser el primer grup mundial per damunt de Toyota), en canvi la indústria americana actualment es troba en situació feble (Fort i General Motors encara es recuperen de les ferides).
Precisament aquesta és la raó per la qual la Unió Europea és proteccionista vers la indústria automobilística, sols això explica que els standards mediambientals relatius als vehicles dièsels siguin més laxes que a EUA.
Així quan Volkswagen ha volgut entrar en força en el mercat americà (especialment amb la seva potent divisió dièsel), el govern federal americà ha aplicat amb contundència la seva regulació mediambiental i de defensa dels consumidors, obligant a la multinacional alemanya a firmar un acord realment dur.
En canvi a Europa la legislació no és tan clara i els governs són tous (important notar que un dels accionistes principals de Volkswagen és Lander alemany) i no s’han plantejat una acció tan contundent i en defensa dels consumidors com el govern americà.
Això, entre d’altres coses (també les dificultats tècniques i de costs dels peritatges), explica les dificultats de les demandes judicials contra Volkswagen. Haurem de seguir expectants el resultats dels centenars de demandes interposades arreu d’estat.
