El divendres passat dia 27 de juliol, vaig contemplar el gran fenomen celestial i gran espectacle que es l’eclipsi de la lluna anomenat “Lluna de sang”, fenomen que permet que la lluna torni fosca, en aquest cas vermellosa per unes hores i després torni al seu estat natural, brillant. Ami m’agrada contemplar la lluna plena, ho faig moltes vegades des de la terrassa de casa meva, em fascina.
Record que quan festejava amb la meva dona a Bunyola, un vespre de tornada a Palma hi havia lluna plena i jo, enamorat al màxim, estava tan feliç que pensava que no hi podia haver res que superes aquella sensació, i quasi era cert.
Contemplant l’eclipsi, embadalit amb l’espectacle, em va venir al pensament la situació de la Monarquia Espanyola, a vegades brillant i a vegades fosca, però en la meva opinió, peça fonamental a la construcció de la nostra democràcia.
Es ben cert que la forma d’elecció del President d’una República és més transparent – al menys ho sembla – que la forma en que es va elegir al Rei emèrit Joan Carles I, sense passar per les urnes, però com a monarquia parlamentaria recollida per la Constitució, aprovada per tots els ciutadans te tota la legitimitat democràtica.
El temps ha demostrat l’eficàcia del regnat de Joan Carles I, que sempre ha representat a Espanya amb la màxima eficàcia, ha estat puntal ferm en episodis com el 23-F, que gràcies a Ell no va prosperar – sempre hi ha detractors que pensen que hi estava implicat, jo no ho crec - , els seus viatges obrint portes al món, els estius a Mallorca i les convidades a grans personalitats han fet que les Illes Balears siguin conegudes arreu del món. També es cert que la monarquia ha tingut períodes de foscor, massa, però si posem a una balança els pros i contres, sens dubtes guanyarien els pros.
El Rei Felip VI es molt diferent al seu pare, més seriós, menys proper, més fred, però un bon Rei que te molt clar quines son les seves funcions, encara que en la meva opinió, en el tema de Catalunya, el seu discurs va ser massa parcial, encara no te el bagatge necessari per prendre segons quins posicionaments.
No es el moment de fer comparacions amb el seu pare Joan Carles I, però son un bon puntal per mantenir la democràcia al nostre País, m’estimo més una monarquia consolidada al llarg de 40 anys, posada a prova amb paranys i xantatges ferotges i manipulada per sectors antimonàrquics amb la intenció de ferla desaparèixer, que una suposada república, al menys de moment.
En Pedro Sánchez, President del Govern de l’Estat ha estat correcte en donar suport a la monarquia, es lo just, pot ser comprengui més que ningú com s’arriba a ocupar la presidència del Govern de l’Estat sense passar per les urnes, encara que la seva escalada al poder sigui ben legitima. Per altre costat també ha estat l’exemple de mala gestió i aprofitament de les avantatges del càrrec, el dispendi de 500.000 € en la remodelació del Palau de la Moncloa per que a la seva esposa no li agradava, o l’ús inadequat de l’avió oficial per anar a un concert privat amb excuses de mal pagador, que per molt explicades que siguin, ningú se les creu.
No vull imaginar-me lo que costaria als espanyols mantenir un president d’una suposada república cada quatre o vuit anys, una fortuna.
El nostre Rei, apart de fer ho be, ja està amortitzat, i amb tots els milions que costa cada any ell i la seva família als ciutadans, segur que surt molt més a conte que un president d’una república volandera, ja en tenim prou amb la despesa del president del Govern de l’Estat, de les 19 Autonomies i de les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, especialment la de les Illes Balears, menyspreada pel Govern de l’Estat, que paga molt i rep molt poc, a Madrid creuen que aquí tots som rics, mai tan enfora de la realitat.
