Incerteses

Ens agrada la seguretat, la rutina, el que és quotidià, previsible, desitjam planificar, controlar el màxim possible el nostre futur, o al manco, creure que el tenim més o menys resolt i sota control.

No he estat d’aquells que desitgen sortir del seu cercle de benestar, crec que ens esforçam dia a dia, estudiant o treballant, per intentar que aquest cercle sigui el més còmode possible, ens hipotecam, treballam dur, per aconseguir certes metes i per què les incerteses siguin les menors, sobretot quan més grans ens feim.

Però ara vivim dins una incertesa constant, no sabem el que passarà la setmana que ve, no controlam el nostre futur immediat, no podem fer càlculs de com i quan sortirem d’aquesta maleïda crisis sanitària.

El govern central ha errat amb aquest tema, tot i que qualsevol actuació en el tema del Coronavirus, és i serà incerta i nova, el que sí els ha fallat és coordinació i transmetre seguretat, tota la possible en aquets casos, les opinions, les notícies, el comentaris pareix que sempre anaven, i van, per davant dels plans exposats pel govern central, el meu cas, el del món de l’ensenyament ha estat paradigmàtic de les incerteses.

Ja vàrem començar amb el peu girat, quan un dijous matí el Govern Balear anuncià que no es suspendran les classes i per la tarda ha de fer anques enrere i anuncien el contrari que havien dit, descoordinació absoluta amb el govern de Pedro Sánchez, que va obligar a tancar escoles i que ens donava sols el matí de divendres per preparar els alumnes pel seu pas a un ensenyament a distància i digital.

Sí seguim parlant d’ensenyament, fins aquest dijous, i han passat setmanes i molts de dies, no ens han donant instruccions de com hem de continuar el curs, encara no se si tornarem a l’escola aquest curs escolar, suposo que ningú ho sap, tampoc no acab de tenir clar el que hem de fer, com hem d’avaluar o no, que si hem de posar les notes tenint sols en conta les dues primeres avaluacions, i un llarg etcètera.

Podem ser benèvols i pensar que aquesta situació és tan excepcional que ningú està preparat per afrontar-la, ho és , però després de passar unes setmanes amb mesures excepcionals les comunicacions i rodes de premsa diàries no estan donant la sensació de que hi hagi una planificació clara, de que tenguem un pla, tal volta un A i un B, però hem de saber com hem de sortir d’aquesta situació i el que passarà quan les prioritats sanitàries passin a un segon pla.

No som una societat preparada per les incerteses, la nostra força, el nostre múscul, no està preparat per un esforç com els que s’està demanant, sòls polítiques clares i decidides de reconstrucció i la unió de la societat i dels partits i agents polítics ens poden fer aguantar la sacsejada que ens ve a damunt i recuperar la nostra desitjada i volguda normalitat.