La cultura a les Illes Balears continua essent el germà petit i pobre de la família institucional pública i de gran part de la família social.
De tant en tant, però, es produeix un miracle: una entitat, una empresa o un grup que, a pesar de les dificultats i de tenir quasi tots els elements naturals i sobrenaturals en contra, aconsegueixen excel·lir.
Fa 30 anys va néixer la companyia Iguana Teatre. Han estat trenta anys d’èxits professionals, de bones produccions pròpies, de presència a fires, d’oportunitats donades a desenes d’actrius i actors, de difusió dels nostres autors, de posada en marxa del gran Teatre del Mar. Amb tot, la història del teatre a Mallorca de finals de segle XX i principis de segle XXI hagués estat una altra, i molt pitjor, sense Iguana Teatre i, permeteu-me dir, sense Pere Fullana i Carles Molinet.
Però el seu mèrit va més enllà de les produccions. Iguana ha estat una de les companyies que ha obert camí en les polítiques teatrals a les Illes Balears, des de la concertació fins a la presència a l’exterior o la separació entre món amateur i món professional. Per tant, no només són els espectadors els que hem d’estar satisfets amb els èxits de la companyia, és tot el sector que hauria d’agrair-li una camí recorregut que ha estat positiu per tothom.
Mallorca és petita i l’enveja o la manca de reconeixement dels mèrits dels altres és un element massa comú, però no hi ha dubte que el món del teatre té un motiu de celebració: els trenta anys d’Iguana Teatre.
Gràcies, Iguana Teatre. Gràcies per aquests anys generant cultural, gràcies pels patiments, per l’esforç, per la lluita i per l’excel·lència. I que els propers trenta anys siguin tan profitosos com els que ara ens heu donat l’oportunitat de celebrar.
