Existeix encara una Mallorca profunda?

Comença la tardor, a la fi ha plogut a Mallorca, després d’una sequera que ha malmès aqüífers, camps i boscos; sequera que no s’arregla amb aquestes primeres pluges de tardor, que esper que s’allarguin a l’hivern i la primavera.
Sempre m’agrada’t la tardor, és com si la natura illenca és tornàs ha posar en marxa després d’uns mesos de descans, de tancat per vacances degut al sol sense pietat del mediterrani. Mallorca recupera una dimensió més quotidiana després de ser visitada per mils de persones que omplen cada racó de l’illa. Els dies encara són llargs i lluminosos, llàstima que ens canviïn l’hora no se per quines estranyes raons.
Una de les meves lectures estivals ha estat el magnífic llibre de Climent Picornell “ Mallorca profunda? Quaranta relats de la Mallorca interior “ , he gaudit de cada un dels relats que conta l’autor recordant les meves pròpies vivències de nin, tal volta la meva generació serà la darrera que ha pogut estar encara en contacte amb una Mallorca que s’esvaeix baix les noves tecnologies, les carreteres i una economia que només deixa espai als serveis i al turisme.
No cal ser nostàlgic, no crec que la Mallorca dels nostres padrins fos, en si mateixa, millor que la nostra, no crec que la Mallorca de mitjans del segle XX fos igual que la de principis del segle XIX, les coses canvien, sempre ho han fet i sempre recordam la nostra infància i joventut com una època d’esplendor, on és vivia millor, però tal volta som nosaltres que miràvem amb ulls joves, optimistes i il·lusionats la vida que teníem.
La introducció del llibre, “Nota bene” per l’autor, és fantàstic, unes paraules que he rellegit amb delit varis cops. Primer de tot reflexiona sobre que és això de la Mallorca profunda, posant el dit a la ferida en la baixa autoestima que hem sofert la gent de la part forana davant els urbanitas, desmuntant la idea d’un al·lot o al·lota de camp que sols va a missa i a fer feines del camp, “ l’interior de l’illa és avui un lloc on la globalització ha transportat el seu modus operandi, una sensació de què, tret del territori i les relacions personals, el demés és com tot.”.
Deixeu-me acabar aquest petit article amb les paraules de Climent Picornell que subscric punt a punt “ la profunditat d’aquetes contrades és un invent d’escriptors “panecillos” i de guies turístiques que necessiten “tematitzar” els territoris, i aquí ens ha tocat el tema de la “Mallorca rural i profunda”.
Gaudiu d’un gran llibre i d’una bona i plujosa tardor.