Es mustii panorama catalanista balear

Quan es polifacètic periodista Lluis Ripoll va adquirir l’any 1949 s’impremta de mossèn Alcover per publicar sa seva famosa col·lecció d’opuscles “Panorama Balear” amb s’objectiu de divulgar es patrimoni cultural illenc, com també uns àlbums de postals de viatges on mostrava imatges que mos ajudassin a preservar sa memòria des nostro paisatge i es nostro patrimoni davant sa destrucció provocada per sa "Balearisació", no s’hagués pensat mai que també es nostro llegat cultural, lingüístic i històric estàs en camí de sa seva destrucció degut a sa “Catalanisació”.

Si tornam sa vista enrera, després de 40 anys d’Estatut d’Autonomia [es cavall de Troia catalanista], mos donam compte de lo que ha suposat sa “Catalanisació” de sa nostra llengo, cultura i història de mà d’uns governs populars molt ximples i covards, que se varen deixar guanyar sa partida per s’esquerra catalanista, i d’uns governs socialistes clarament traïdors a sa secular memòria des poble balear. Han estat 40 anys d’un constant “Espoli Catalanista” pagat amb sos nostros imposts. En quatre dècades hem passat des magnífic “Panorama Balear” que mos mostrava en Lluis Ripoll an es trist i mustii “Panorama Catalanista Balear” que podem contemplar per tot arreu: imposició de sa llengo catalana, castellers a ses festes institucionals, exclusió de s’article salat, catalanades des presentador d’IB3 i TVE, banderes quadribarrades, dominis punt.cat a ses institucions, desaparició de ses seculars denominacions de mallorquí, menorquí i eivissenc...

Es nou govern des PP sembla que a començat a desmuntar es “Panorama Catalanista Balear” amb sa restauració des bilingüisme, situant sa llengo que tenim en comú tots ets espanyols en es lloc que li correspon. Pareix que vol acabar amb s’imposició de sa llengo catalana. Això està molt bé. Com es lògic an es debat des bilingüisme nomès s’ha fet referència an es castellà i an es català, que si ha de ser un requisit, que si ha de ser un mèrit... Però ¿que passa amb so mallorquí, menorquí o eivissenc? No passa res de res, perquè ja estan esborrats des vocabulari des nostros polítics, de tots, PP inclòs. Hi ha un consens total en sa nomenclatura catalanista, només discrepen en si ha d’haver immersió lingüística en català o no.

En cent anys es mallorquí/balear han perdut sa seva consideració de llengo per convertir-se en unes deixades i arraconades modalitats de sa llengo estàndard catalana. Ja ningú s’enrecorda dets autors mallorquins des segle XIX i de principis des segle XX que sabien de s’existència de sa llengo mallorquina i que ademès la diferenciaven de sa llengo catalana. Així ho afirmava n’Ildefons Rullán, autor de sa versió mallorquina des Quixot: “es mallorquins mos trobam orfens d’una autoritat acadèmica (…) cada u tira per son vent y dins sa nostra llengo y sa catalana hi reina aquesta llibertat”. I també es periodista, poeta i arquitecte Pere d’A. Penya quan exclamava que “molts han volgut batiar la mallorquina ab lo nom de catalana“ per afegir que “no tant sols no es dialecte de la catalana sinó que es un idioma diferent d’ella”. Com també està oblidat que a 1926 es govern d’en Primo de Rivera va considerar oportú, degut a s’auge literari de la resta de llengos espanyoles que convivien amb so castellà crear a sa “Reial Acadèmia Espanyola” noves places de numerari reservades pets especialistes en català, valencià, mallorquí, basc i gallec. Sa plaça per sa llengo mallorquina/balear va ser pes poeta mallorquí Llorenç Riber: “de las lenguas españolas distintas de la castellana, distribuyéndose de este modo: dos para el idioma catalán, uno para el valenciano, uno para el mallorquín, dos para el gallego y dos para el vascuence”.

Però sembla que es PP ademés de fer seves ses tesis catalanistes respecte de sa llengo, també ha assumit es mustii “Panorama Catalanista Balear” imposat per sa dictadura catalanista. A partir d’aquí només ès vàlid xerrar de llengo catalana i de cultura catalana, i així pareix que ho admès es PP de sa senyora Prohens. Així tenim que sigui del tot “normal” que es castellers ensatin ses festes des patró de Palma i ses celebracions des dia de sa Comunitat, com també entra dins sa lògica catalanista que es Govern Balear i s’Ajuntament de Palma formin part de s’Institut Ramon Llull, www.llull.cat, juntament amb sa separatista Generalitat der Catalunya i s’Ajuntament de Barcelona. Com també que s’usurpada bandera d’Aragó s’utilisi per indicar en quina llengo estan escrits es texts explicatius i indicatius en es rètols d’exposicions, aparcaments, caixers automàtics...

Tenim català per tot, i, com no podia ser d’altra manera, ès es mateix que s’empra i s’ensenya a Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona. Ès una superllengo feta a Catalunya pes catalans, però com resulta que es baleàrics també som cultura catalana així mos l’enfloquen a IB3 i TVE. També la patim an es llibres de text de ses escoles de Balears, ademés de tergiversar i faslsificar sa nostra història, tots són editats a Catalunya. Com també ho són ets emprats an es cursos que ofereix s’Institut d’Estudis Baleàrics des PP “per a l'aprenentatge del català”. En contra de lo que marca s’article 35 de s’Estatut respecte de sa protecció i estudi de ses modalitats, ni s’empren ni s’ensenyen es mots baleàrics, ni ses nostres expressions, ni ses nostres formes verbals, ni molt manco es nostro article salat, tan característic de ses Balears. Tot lo contrari, han quedat com un dialecte desterrat i arraconat.

Es català estàndard arriba a tot arreu amb sos nostros doblers. Es Consell de Mallorca des PP dona “Ajuts (no ajudes) per a festivals musicals en català”, “Ajuts de per el foment de l’ús de la llengua catalana a les empreses”, també te un “Pla per al Foment de l’Ús Social de la Llengua Catalana”, i també situa “Dinamitzadors lingüístics per fomentar l’ús del català a bars i restaurants”.... I això que ès es Consell de Mallorca, de llengo mallorquina res de res. Ni s’enrecorden de s’ortografia de sa llengo mallorquina de fra Antoni M. Servera de 1812, ni de sa gramàtica de sa llengo mallorquina d’en Joan J. Amengual de 1835, com tampoc des diccionari mallorquí-castellà d’en Pere A. Figuera de 1840.

Si qualcú no hi posa remei, aquest trist “Panorama Catalanista Balear” mos ho quedarem per sempre. Ja duim més de tres mesos de govern des PP i sembla que sa senyora Prohens i es senyor Martínez se troben molt a gust a s’Institut Ramon Llull amb sos separatistes catalans, com també que los va be que encara es Govern de ses Illes Balears sigui www.illesbalears.cat, que es Consell de Mallorca sigui www.conselldemallorca.cat, que s’Ajuntament de Palma sigui www.palma.cat o que s’Ajuntament de Calvià sigui www.calvia.cat.

Senyors des PP ¿A que esperam a tornar an es nostro “Panorama Balear”? ¿A que esperam per llevar d’enmig es dominis catalanistes? ¿A que esperam per assegurar-mos que no tendrem més castellers catalans a ses festes baleàriques? ¿A que esperam per sortir de s’Institut Ramon Llull? ¿A que esperam per complir s’Estatut i protegir i estudiar ses mal anomenades modalitats (s’antiga llengo mallorquina/balear)? I sobre tot, senyora Prohens i senyor Vera ¿A que esperam per complir s’article 35 de s’Estatut? ¿A que esperam per editar es llibres de text a Balears emprant ses modalitats insulars? ¿A que esperam per emprar-les a s’administració baleàrica? ¿A que esperam per usar-les a IB3 i a TVE?

Senyor Vera, sa feina ja està feta. Le va enllestir l’any 2013 quan dirigia s’Institut d’Estudis Baleàrics. A s’introducció de “Les modalitats insulars. Recull de formes lingüístiques normatives de les Illes Balears” s’explica clarament que ses nostres modalitats encaixen a ses normes de s’Institut d’Estudis Catalans: “donar a conèixer (...) les formes, estructures, mots o trets que, de vegades, a pesar de tenir el beneplàcit de la normativa, es poden veure desplaçats de la llengua escrita o la llengua oral per la creença que són incorrectes”.

Senyors des PP, només fa falta voluntat i coratge polític per sortir des desolador “Panorama Catalanista Balear”, si ès que hi volen fugir. Mos ho han d’aclarir.

Si sa “Balearisació” se va carregar es nostro paisatge, sa “Catalanisació” s’està carregant sa nostra cultura, llengo i història baleàriques.