Es darrer sopar de s'estiu

Dissabte, amb sos meus veïnats, mos despedírem i vàrem fer es darrer “sopar de s’estiu”. Després d’haver sopat tenguérem s'oportunitat de repassar s'actualitat política, deportiva i altres temes que no vull mencionar, ja que podria esser acusat d’ homòfob i políticament incorrecte o, com diu Alberto Garzón de UNIDOS PODEMOS, esser de sa secta de s’“heteropatriarcat”, que no sé què és, però ho intuesc. Lo únic que puc dir públicament és que comentàrem lo llargues que tenia ses cames Garbiñe Muguruza, i lo bé que havia començat el Mallorqueta.

En temes polítics va sortir aviat sa jugada feta pen Pedro Sánchez amb sa moció de censura, havent promès tantes coses a nacionalistes i independentistes, però, sobretot, estar davall es jou de PODEM. Que ara comencen a vèncer ses lletres de canvi acceptades i ara s'han de pagar. Tot això perquè es seu ca pogués viure a La Moncloa, ell anar-se amb sa seva esposa a veure un concert amb avió de s'Estat o estiuejar devora Ángela Merkel. I ja figurar en es llibres d'història que va esser president des Govern.

Moltes promeses, molt d’on “vaig dir dic brou, dic prou”. Patinades, també històriques, per quedar bé davant Europa posant-se an es capdavant de s'acceptació de migrants, uns que assalten sa frontera rompent es reixats, etc. Anar amb molta atenció a trepitjar qualque call an es pròfug Carles Puigdemont o molestar an es maleducat xenòfob president de sa Generalitat Quim Torra. No fos cosa que li llevàs sa seva confiança i se li acabàs esser president des Govern. Tampoc seria tan greu: se quedaria amb sa paga i totes ses prebendes... Però governar, lo que és governar, segurament un pic passat s'estiu ho intentarà amb vuitanta-set diputats i davall ses gargamelles de tots es que el varen ajudar a sa moció de censura.

Va sortir a relluir ses ganes de regular, d'ajustar es funcionament d'un sistema per determinades finalitats des Govern Balear i des “pacte de progrés per ses persones”. Prohibir, anul·lar s'iniciativa privada, controlar, adoctrinar, etc. Tot se fa amb s'intenció d'uns interessos polítics espuris, amagats davall un maquillatge que protegeix sa seva faç de sa gran mentida que han inoculat an es seus seguidors, en molts de casos, fanàtics.

Per exemple, es català. Un sistema claustrofòbic pes no catalanoparlants i que, cada passa que donen, és una altra estreta cap a sa catalanització: retolació, sanitat, control de funcionaris, mai complir amb so bilingüisme, etc. Després continuàrem amb so paroxisme ideològic d'una esquerra que confón es “govern per ses persones” deixant de costat es temes més importants pes quals està en es govern. Se li van ocorreguent propostes rares i sense cap utilitat pràctica per anar passant dies i entretenir an es ciutadans i que cada pic xerrin manco des greus problemes que tenen ets illencs.

Una altra, segons pareix, podria esser es posar comissari polític que vagi llegint es periòdics a ses seves pàgines d'anuncis per paraules i ofertes d'ocupació amb sa finalitat de sancionar si qualquna de ses empreses oferents exigeix “bona presència”, “jove fins a… anys”, etc. Lo que ells/es denominen discriminació.

Un dets assistents an es sopar mos va explicar que tenia previst anunciar una oferta de feina per sa seva empresa amb so següent text: “Se necessita mosso/a de magatzem. No importa edat o experiència. Requisit imprescindible no superar s'1.68 cm. d'altura”. Tots mos quedàrem a l'espera que mos explicàs es motiu. Va dir que hauria de xerrar amb so seu misser abans de publicar-lo, ja que amb aquestes premisses podria esser sancionat pes Govern per esser un anunci discriminatori.
Es seu problema era que s'entrada des magatzem tenia 1.70 cm. i no se podia alçar ja que sa porta està davall una biga mestra i si se mou corr es perill que s'edifici sofresqui mals. Per tant, si s'empleat passa s'altura requerida, hi ha sa possibilitat de pegar-se qualque suco amb so consegüent perjudici pes treballador, s’empresa i sa seguretat social.