Vaig posar Esradio en to de programa d’humor i amb això que sent Jiménez Losantos que parla de no sé quina illa que tenia dues escoles —devia ser El Hierro perquè Formentera en té tres!— i que feien servir dues versions de llibre de text diferents a una punta i l’altra de l’illa. Filant més prim, per les notícies quantificaven de vint-i-cinc edicions distintes d’un llibre i després, de denou. Això darrer ja s’ajustava més i em quadrava més amb la cantilena de les desset autonomies que fragmenten actualment l’Estat espanyol.
És clar, si les competències en educació estan transferides a les comunitats autònomes, és normal que cadascuna legisli els continguts a la seva manera. És a dir, aquí d’entrada el que hi ha és un problema curricular que fa que les integrals a Navarra per ventura s’expliquin a 2n d’ESO, a Extremadura, a 3r i a Cantàbria, a 4t. L’exemple que agafaven aquests mitjans de comunicació era matemàtiques que és una assignatura, en aquest sentit, innòcua.
Podem parlar, en canvi, d’una matèria no tan innocent com és història. Quan Pilar del Castillo era ministra de Cultura de la segona legislatura d’Aznar, amb majoria absoluta aclaparadora, ben aviat es preocuparen que Història d’Espanya es passàs a ensenyar a 2n de batxillerat maldament per això la Universal quedàs relegada a primer i només per als alumnes que cursen la branca sociohumanística. De manera que els científics acaben encara ara l’ensenyament mitjà sabent bé qui era Don Pelayo, Covadonga i «¡Santiago y cierra, España!» però Hitler queda com un missus dels de 4t d’ESO al costat de Juli Cèsar o Napoleó. I d’aquesta manera, a la Corona d’Aragó ens enfloquen Corona de Castella, perquè amb la LOMQE ens n’examinen fins a selectivitat, però el que no podran esborrar mai és la història, i nosaltres no formàrem mai part de la Corona de Castella!
Després, evidentment, hi ha un problema lingüístic que és que aquí s’hi parlen bàsicament quatre idiomes però en aquests no els podem penjar la gramalleta de les vint-i-tantes versions perquè només serien responsables de quatre. Ja vos dic jo que no hi ha un sol llibre de «Llengua catalana» [sic] que es distribueixi en centres educatius de València perquè allà l’Estatut parla legalment del valencià i la matèria és «Llengua valenciana», que d’entrada no és res dolent. I a les Illes sí que la majoria d’editorials ofereixen la mateixa versió que a Catalunya (no tots els segells) i aquests que no ho fan fins i tot fan versions distintes de llibres de matemàtiques, ciències naturals, etc., i posen «calculam» allà on l’altra versió diu «calculem». Jo crec que tampoc passa res perquè els llibres usin «-am»/«-au» com tampoc passaria res si no ho fessin —insistesc que la majoria no ho adapten. De fet, són els llibres de Catalunya els que haurien de distingir entre «-am» i «-em», però això són figues d’un altre paner.
El que probablement desconeixeran molts és que això que passa en català també succeeix en castellà. I així en determinades versions de les Canàries el llibre no diu «autobús», posa «la guagua». I jo també trob que ja està bé així. Igual que consider que el més oportú és que sigui cada comunitat autònoma, una realitat molt més acostada al ciutadà, la que decideixi què s’ensenya a cada curs per ventura no de matèries tan innòcues com matemàtiques però sí d’altres com socials, naturals o llengües. El que ja no entenc, a veure si qualcú m’ho pot explicar, és que si les competències d’Educació estan transferides, què hi continua florint tot aquest personal que encara fa feina a Madrid dins el Ministerio de Educación.
