Els congressos que venen

Com ja vaig dir el nostre sistema democràtic es basa, ens agradi o no, en els partits polítics i aquets tenen en els congressos la seva forma de triar els càrrecs que els dirigiran els pròxims anys i la seva línia ideològica a seguir.

Entenc que aquest acte hauria de ser democràtic, obert a tots els afiliats i afiliades, transparent, constructiu i transcendent. Hauria de tenir la importància de ser el full de ruta del partit fins el pròxim congrés, tant sigui extraordinari com ordinari, les seves decisions assumides per tots i els seus càrrecs respectats per tots els seus membres per tal de assegurar-se l’èxit de la seva opció política.

Però com sabem molts de cops això no passa, les cites congressuals es tanquen en fals, deixant ferides que supuren i poden derivar en malaltia en qualssevol moment. Passant els aprimadors dels aparells del partit que fan que la veu de les bases sols es sentin als noticiaris per aplaudir les testes coronades digitalitzades, pràctiques que, a la llarga , fan que la distància entre els dirigents i les bases sigui insuperable, inassolible.

El PP ha d’afrontar la cita congressual, primer a Madrid i després a les regions, en idioma pepero Islas Baleares. Primer al centre del Imperio no sigui cosa que els subordinats regionals vulguin tenir veu pròpia, i per tant ja s’encarregaran de anomenar des de la capital el que ha de dirigir a les Balears, ho maquillaran com vulguin, però el que es mogui no sortirà a la foto.

El PSOE, qui dies passa anys empeny, els barons no pareix que estiguin gaire per escoltar les bases, entronitzant na Susanita que és dels seus. En Pedro cada dia més perdut, donant voltes a la recerca de no sabem que, per què encara no sabem quin model proposa; i si no hem fet abastament llenya del Pedro caigut en Patxi López ha tret la seva destral per acabar-lo de esmotxar. Corren mals temps pels socialistes.

El serial de Podemos és espectacular i cada dia va a més. No en teníem prou amb pablistas i errejonistas, ara surten terceres vies i altres herbes. Pel que fa a les illes de serial hem passat a pel·lícula de por, destitucions , tribunals, gravacions, transfuguisme, amenaces, etc, etc.

Per acabar el Pi, Proposta pe les Illes, afronta també el seu congrés. Més tranquil·les baixen les aigües per can Jaume Font i Josep Melià, han guanyat el discurs de la centralitat amb les seves postures al Parlament, la seva defensa del teixit productiu illenc, de la petita i mitjana empresa. Un exemple va ser la postura del Pi davant l’ecotaxa, valenta en afrontar-se als hotelers i clara contra la decisió del govern d’emprar els doblers per quadrar el seu pressupost.

En acabar contarem, diuen al meu poble, en acabar els congressos sabrem si els partits han passat l’examen.