Eleccions i màrqueting

En es llibre Capitalisme, Socialisme i Democràcia, J. Schumpeter, economista nord-americà va fer una curta definició de democràcia: “És es sistema institucional, per sa presa de decisions polítiques, en què ets individus adquireixen es poder de decidir a través d'una brega competitiva pes vot des poble”.
Resumint, comparava sa democràcia amb una economia de mercat en què existeix oferta i demanda posada en es mercat per uns agents ajudats per màrqueting. Així, sa democràcia seria s'economia de mercat. Ets agents se dividirien en tres: es partits polítics serien empreses, es candidats venedors i es possibles votants clients.

Entrant en any electoral 2019 amb eleccions municipals, autonòmiques, europees i generals –si es govern actual no pot aguantar amb 84 diputats– es partits polítics han posat ses seves maquinàries electorals a fer feina.

Es partits polítics estan començant a decorar ets aparadors de ses seves tendes i es mostrari des productes. Es venedors són seleccionats segons ses seves qualitats tant oratòries com per sa seva capacitat de convicció. Sa seva missió és vendre es producte dins bon paper de regal i un llaç.

MÉS ha posat quasi a dedicació exclusiva na Bel Busquets –de sa Conselleria de Turisme i d’altres càrrecs ja s'ocuparan es seus assessors– a fer feina cara a ses eleccions. Es PSIB pareix que ho té clar amb na Francina Armengol. CIUDADANOS cerca es seu millor venedor –pareix haver-lo trobat amb en Joan Mesquida. En Biel Company, es mutet des PP, ha començat a xerrar. Es PI, cada dia més visible amb en Jaume Font; ACTÚA sempre en es medis de comunicació amb so seu mediàtic líder Jorge Campos; PODEM cercant es seu millor venedor…

Se pot donar es cas que es client reconegui es venedor o s'empresa que el va enganar fa quatre anys i li va vendre un producte defectuós, incomplint ses garanties que li va oferir. Aquest pic fugirà d'ell i se dirigirà en un producte de semblants qualitats i voldrà provar lo que li ofereix es venedor d'una altra empresa.

Això pot significar que es productes oferits per ses empreses puguin estar passats de moda, inclús descatalogats, o no esser vendibles per haver estafat an es consumidors qualque pic, i que entre sa clientela hi hagi sentiments de desencantament i desafecció.

S'instal·len empreses emergents que ofereixen productes nous que, a causa de sa seva proximitat a ses orientacions generals des consumidors, puguin tenir expectatives de vendes, fins a arribar an es teòric punt d'ocupar una franja de mercat, inclús amb productes estrafalaris o de baixa qualitat, però basats en una convincent campanya publicitària i mediàtica.

A la curta és necessari esperar que es compradors se sentin identificats amb sos nous productes, però a la mitja i a la llarga sortiran a relluir ses males condicions de s'oferta.

Pentura, abans d'arribar an aquest problema lo més convenient per ses empreses establides seria reflexionar sobre es seu producte i abans que sa nova competència se quedi amb una part de sa quota de mercat existent, s'avancin amb nous catàlegs i rectifiquin en es seus sistemes de venda anteriorment usats amb sa finalitat d'esser lo més atractius possibles i recuperar es seus clients.

Es costat bo de s'operació econòmica haurà estat que ses empreses que s'estaven quedant obsoletes, si volen continuar disposant d'oferta, s’hauran de modernisar i posar en es mercat productes que convencin es consumidor, ajudats en nous i eficients venedors, que oferesquin garanties i condicions suficients de fiabilitat per esser competitius.