El show continua

La presidenta Armengol s’ha instal·lat a la gran muntanya russa de l’esquerra balear i fent bona aquella expressió de Queen ha decidit, tampoc li queda altre remei, que el show ha de continuar.

La història no és repeteix, però si que pareix que els polítics illencs cauen un cop i un altre en la mateixa pedra.

La dreta balear o el tot poderós PP illenc, que és el mateix, quan arriben al govern solen posar la maquinaria en marxa i sense mirar el que se’n duen pel davant tiren pel dret, allunyant-se del seu electorat més centrat, escoltant sols les veus més extremes, com les que odien la nostra llengua o el que volen els grans poders econòmics, hotelers, d’aquesta terra. A més els pot, en molts de casos, la seva subordinació al PP estatal, al poder que sorgeix del “palco del Bernabeu”, i supediten els interessos centrals per davant dels insulars. Tot això rematat per una falta de transparència i diàleg en els altres forces o agents de la societat.

Però encara més evident és la repetició d’errors de l’esquerra illenca. Si sempre ha estat un espai dividit, ara ho és encara més, amb una crisis llarga, intensa i sense solució aparent, d’un PSOE que no acaba de trobar el seu discurs en el segle XXI. Un PSM o MES que si que ha evolucionat, deixat el centre-esquerra nacionalista cada pic més orfe per intentar ocupar una posició d’esquerra plural, de nova esquerra, que no sabem, o almanco jo, el que realment vol, essent David Abril i les seves dèries amb Podemos el seu màxim representant. I si érem pocs a l’esquerra mallorquina, surt Podemos, menjant-se les cendres de l’esquerra comunista, de Izquierda Unida i un gran grup de desencantats del PSOE i emprenyats, perdó per la paraula, amb la crisis ideològica, social i econòmica que ha colpejat la societat.

Aquesta esquerra plural i desunida és la que està governat el país, és la que no ha aprés res del passat, de altres pactes progressistes, i cau en els mateixos errors, cau en l’espectacle continu de bregues internes i desunió que a la majoria d’illencs ens importen un pebre, ja que el que volem és que per anar el neuròleg no tengui que passar mig any, que per anar a Palma tengui que estar mig hora aturat, que per produir a les illes tot sigui més car o, per exemple, que si tenc un pis a Palma encara a dia d’avui, a inicis de la temporada, no se si el puc llogar per setmanes o no.

Després del show de la presidenta del parlament, de la seva lamentable enganxada a la cadira que em va recordar a la cançó de “ Verano Azul” que deia “del barco de Chanquete no nos moveran”, després del joc de les cadires del parlament, ara arriba a les pantalles del Govern el serial d’on són els amics de senyor Barceló que els regalarem un contracte per que vagin passant, on són els nostres col·legues, que són els millors, i per tant no necessites fer cap concurs per donar-les la feina, i els doblers.

La història no és repeteix, però l’esser humà es aquell que travela dos cops, en aquest cas més, en la mateixa pedra. Ja poden espavilar els nostres governants que no sols en paraules dolces i discursos buits guanyaran les pròximes eleccions. PSOE, MES i Podemos han de fer una forta reflexió del que volen ser, del que volen fer, si segueixen així, desunits i mirant sols els interessos propis, sincerament crec, que els espera un futur proper trist i pobre.

El show continua, el resultat d’aquí dos anys.