El cas Noos està posant damunt la taula interessantíssims debats públics. El darrer i com a conseqüència de la declaració del testimoni Sr. Miguel Tejeiro, que és assessor i misser, el secret professionals dels missers.
S’ha qüestionat sobre si ha de prevaler el secret professional com a advocat o bé l’obligació com a testimoni de dir la veritat.
El secret professional és una de les institucions fonamentals de l’estat de dret, al mateix nivell que la presumpció d’innocència, el dret a no declarar o el dret a no declarar contra un mateix. De fet és el corol·lari al dret a no declarar contra un mateix, en tant en quan el misser a qui s’ha confiat un secret i el client, son des del punt de vista jurídic una única part. I és que en el fons, el dret a no declarar contra un mateix forma part integrant del principi general de presumpció d’innocència: la culpabilitat d’una persona s’ha de provar.
No podem qüestionar aquesta institució, encara que els delictes que s’estan jutjant en el cas Noos ens resultin repugnables. Ens faríem mal com a societat si qüestionàssim aquest fonament del nostre estat de dret.
El secret professional no és cap privilegi, és la condició bàsica per l’exercici de l’advocacia, absolutament imprescindible en un estat de dret.
Qui confiaria sinó en un misser?
