El poble no governa

El poble no governa. Ni espera fer – ho. Governen els representants triats pel poble, que s'han presentat per a desenvolupar aquesta tasca. Una feina difícil, desagraïda i molt tramposa.

El poble no governa, però els governants han d'escoltar les demandes dels ciutadans. És per això que aquests governants ofereixen assemblees i cercles on pugui el poble, parlar i demanar.

Sí, els temps van canviant i ho fan molt a poc a poc. No fou el canvi un diumenge de maig. Tampoc serà avui, el primer dilluns de feina dels nous consistoris. De cap manera ha canviat res encara, més que la voluntat de posar a nous dirigents al capdavant d'uns ajuntaments que no donaven resposta a les necessitats o demandes de ciutadans cansats, enganats i cada dia més pobres.

No ha estat fàcil la feina de governar per aquells polítics decents i treballadors. No tot és Bauzà, encara que molts dels batles del Partit Popular han patit el seu síndrome.

A partir d'avui hem de deixar fer feina a aquets regidors i batles amb voluntat d'escoltar i amb propostes que han convençut a molts ciutadans. Però no han enamorat a tots, ni molt manco. El vot moltes vegades és per eliminació, no per convicció. No poden oblidar-ho. La bancada de l'oposició és molt més còmode i menys compromesa.

El gruix de la ciutadania espera a veure com ho faran i si seran capaços de dur a terme moltes de les promeses que han fet.

Damunt el paper i a davant els micròfons les propostes són realitzables, totes. Però ara, avui, obriràn calaixos i ordinadors, i la realitat és farà palesa. Els projectes necessiten doblers, i la gent es demana d'on sortiran aquests doblers.

Res serà senzill, ni el camí serà planer i moltes vegades serà dur donar la cara davant el poble. Si s'ha confiat en aquests representants, s'ha de tenir paciència. S'ha de reforçar la confiança en els governants i s'ha de ser crític amb ells. Tot des de la mesura mentres ells demostrin que fan feina pel poble que els ha triat perqué ells governin.

No poden becar des de les cadires que pagam tots, ni es poden riure dels electors.

L'esperança i l'il·lusió dura poc, passarà a ser fum d'aqui uns dies. La realitat superarà l'anim dels regidors. La suma de tot ha de resultar ser política ben feta. Moltes fites no seran conquerides. Només una és i serà certa, ara i d'aqui quatre anys quan facem comptes: el poble va triar-los a ells perquè es sentiren escoltats i les varen encomanar una tasca difícil, gairebé impossible. Només valdrà l'honestitat i la decència a la suma final perqué aquest era l'inici del canvi que realment es va demanar, a crits, des de les urnes.

Avui només es una passa més cap el canvi. Hi ha moltes estores per alçar.