Sens dubte uns dels nous actors polítics d’aquesta comunitat autònoma és el Pi, Proposta per les Illes, que en quatre anys ha estat capaç de modular un discurs propi i que els seus principals dirigents, amb Jaume Font i Josep Melià com a caps més visibles, han sabut actuar de forma coordinada i simbiòtica, encapçalant un bon grapat d’iniciatives que han connectat en la classe mitja mallorquina.
Batles i batlesses, regidors i regidores, diputades i diputats, secretaris, afiliades i afiliats en general, han fet pinya per fer del petit partit sorgit de la unió de la Lliga i Convergència, un autèntic referent del centre illenc. A part de la bona feina feta, per gran part del col·lectiu, els vents de la política mallorquina actual bufen a favor de Font i Melià.
L’espai que estan deixant, al centre, els actors polítics illencs cada cop és més gran. Per l’esquerra l’afecte podemita lastra tots els altres partits, tots han de ser més d’esquerres que Podemos, més progressistes que Podemos, més solidaris que Podemos, abandonant el centre. El PSOE, en mans de la presidenta Armengol i ara esperant com gestiona la presidència sorpresa Pedro Sánchez, que pot arrestar vots però també en pot llevar, està a l’espera. MES, amb uns nous lideratges que encara han de demostrar el que valen, pocs coneguts i que són una incògnita en el seu rendiment durant una campanya electora que serà dura i sense amics, sobretot en el sector esquerrà on tots pesquen al mateix redol.
La dreta illenca ja no és el que era. Si començam, amb el nou partit Ciudadanos, que viu de la imatge del seu cap estatal i ara per ara pareix que s’està desinflant, a més no troba o no cerca, cap referent illenc i està escorat cap un sector molt dretà i antimallorquinista. Aquest fet, el sorgiment de Ciutadanos, ha fet que el PP, que tradicionalment no tenia competidor més a la dreta ara s’ha de ressituar, sinó vol perdre aquest espai ha de situar-se també a l’extrema dreta i per tant està abandonant el centre. A més el nou dirigent pepero, el senyor Company, no ha estat el revulsiu esperat, suposo que més ocupat en apagar focs interns, que demostren la falta d’un lideratge clar.
Amb aquest panorama, amb enquestes i tendències de vot cada cop més favorables , no és estrany que el president del PI, Jaume Font, afirmés en el tradicional sopar d’estiu de la formació, que el Pi està preparat per governar les Illes Balears i defensar a Madrid els interessos dels seus ciutadans com ho fan actualment les formacions d’obediència exclusivament canària. El nou president del Pi a Palma, Josep Melià, afirmava que el Pi està consolidat i que era el moment de créixer i de convertir-se en determinants.
S’acosta una campanya electoral interesant a les illes, ara per ara els vents bufen a favor del PI per ser un actor principal de la vida política illenca, en política un espai de mesos és un espai de temps immens, però, ara per ara, el Pi està situat en la primera casella de sortida de la cursa electoral.