El congrés del Pi

El pròxim 27 de juny es celebrarà a Inca el IV congrés del Pi , després d’un període estrany, un congrés que certifica la validesa del projecte i l’aposta de futur d’un partit de centre i de caire insular.

Vaig tenir la sort de compartir els inicis del partit, de la unió de Convergència per les Illes i de La Lliga regionalista a Mallorca, sumant el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, va sorgir el PI, encapçalats per Jaume Font i Josep Melià.

Els inicis, sempre durs, varen ser moments de grans il·lusions i molta feina, amb la que supliem la falta de recursos del partit, feina que era constantment criticada pel bipartidisme que no veien amb bons ulls l’arribada d’un nou partit que volia, i vol, ocupar un espai polític existent i necessari.

Ara toca fer un nou congrés, ara toca mirar el futur, amb nous reptes, amb nous desafiaments, hem vist com el món de la política ha fet un canvi radical, no han passat molts d’anys, però el que abans definia la política de les illes Balears, ara és radicalment diferent. Les majories absolutes són una quimera, els pactes a tres o més bandes una realitat, els lideratges cada cop més efímers i més inclusius, el panorama electoral més fragmentat que mai, les alternances a l’ordre del dia, un llarg etcètera, que fan que el relat polític de fa 8 anys sigui totalment diferent a dia d’avui.

Tots aquest canvis s’han de plasmar en el pròxim congrés que ha de celebrar el PI, crec que són canvis estratègics i que sobretot afecten ha com comunicam el que volem ser i el que volem fer per la nostra comunitat.

Les idees, o els ideals que un petit grup de persones va fer palès a la notaria de Santa Maria al 2012, han de ser, i seran, els mateixos, sobretot si el nou conductor és Antoni Amengual Perelló, que hi va ser des del principi i ha estat aquest anys realitzant una tasca constant i ha cops poc reconeguda dins el partit. Un partit de centre i dedicat exclusivament en la millora de les illes Balears, de la seva societat i economia, són trets identitaris que no és perdran, està clar que és pot modificar el missatge, o millor dit, el canal, però el destí és i serà sempre el mateix.

Antoni Amengual té molta feina per fer, de la seva capacitat per fer-la, els que el coneixem, no tenim cap dubte que la té, les seves paraules d’una nova forma de dirigir el partit més cooperativa, encoratgen i fan il·lusionar a molts que creim que el Pi és una peça imprescindible dins el panorama polític illenc.

Sort i encerts Toni.