El començament del nou curs polític

Comença el nou curs polític, el darrer d’aquesta legislatura, que ara per ara ens deixarà més ombres que llums.

Fer-ho millor que el recordat Jose Ramon Bauzá no és gaire mal de fer, la seva miopia política va fer que ni els seus el vulguin, la crispació i l’extremisme pareixien les seves màximes senyeres, i crispar una societat tradicionalment tranquil·la i moderada no pareixia llevar la son al farmacèutic poliglota de Marratxí.

Per tant si la gran fita d’aquest pacte d’esquerres, de la presidenta Armengol, és desfer el que va fer l’anterior govern no és gaire cosa, no és poden donar per satisfets, ni ells, ni nosaltres els ciutadans que ha part de desfer volem que es solucionin els problemes diaris, problemes que ens va deixar, en molts de casos, l’anterior govern pepero i que encara perduren amb els socialistes.

Però, com diu la cançó, el show ha de continuar, i a pocs mesos de la comesa electoral cada cop veurem més desmarcaments entre els antics companys i més atacs des de l’oposició.

Magre ha començat el senyor Company del PP, sense un rol encara ben definit, ha perdut o no ha sabut ocupar el lloc que li pertoca, ha desaprofitat l’empenta inicial i la oportunitat de fer una renovació dins el partit. Si les declaracions estrella en aquesta entrada de curs polític son que la llei de camins les fan des de Veneçuela, o en Maduro o en Chávez, malament anam.

Ciudadanos pareix que no juga la lliga illenca o mallorquina, ells a lo seu, obsessionats en Catalunya, i esperant que l’estirada de la marca els faci créixer per aquí.

El Pi segueix fent la seva feina, posant el focus en accions que poden ajudar a la majoria d’illencs. Josep Melià i Antoni Amengual varen presentar esmenes per millorar el transport públic, assignatura pendent d’aquesta i la passada legislatura. Gota a gota, el seu missatge va banyant les illes, Mallorca i també Menorca lloc que va triar Jaume Font per començar el curs polític.

El paperillo dels partits de govern amb l’oficina anticorrupció, una altre acció estrella d’aquesta legislatura que quedarà en no res, em fa pensar que les estirades entre uns i altres seguiran i aniran a mes.

Tots voldran ser més progressistes, més ecologistes, més feministes... al PSOE se li ha acabat lo de Madrid ens mata, ara hauran de defensar les miquetes que ens arribin des del govern central, i esperar que part del seu antic electoral retorni. Els de MES ja no tenen el vent a favor de Jose Ramon Bauzá, el seu millor aliat, ara hauran de explicar quin és el seu balanç, que han fet, per què prometre és fàcil, volien acontentar a molts i han acabat enfadant a molts de col·lectius propers, que, és quedaran a casa sense anar a votar. Podemos ha estat el partit de la muntanya russa, en baralles internes constants i ja no es la marca de moda que era.

Moltes lleis han quedat en els caixons, moltes promeses pel camí, no crec que en aquest mesos fessin un ou de dos vermells, no crec que és posin a negociar el que no han pogut consensuar fins ara, ara toca marcar territori.