L’altre dia mentre esperava el meu fill fent natació feia conversa amb un nigerià molt espavilat (com la majoria dels immigrants que arriben, els més deixondits dels seus països) amb un català perfecte. Li demanava sobre Nigèria, la seva població, les religions, les llengües i la seva economia. I és aquí a l’economia a on me va fer una reflexió que me va fer pensar. Li vaig demanar quina era la principal activitat econòmica i me comentà que el petroli (efectivament, Nigèria és la primera potència petroliera d’Àfrica i la sexta del món), dissortadament el petroli... Per ell, el petroli era una desgràcia ja que feia que llevat d’una minoria molt rica, la la població visqués en la misèria...
No hi ha res comparable entre la nostra privilegiada situació i Nigèria. Però el que em va fer cavil·lar aquella reflexió, és la necessitat d’ un poder polític fort i no corrupte que sigui capaç de gestionar la riquesa que té un país i fer-la extensiva a la major part de la població. La diferència entre els països occidentals i el que s’anomena tercer món, és l’existència d’amples classes mitjanes i un robust estat de benestar (salut i educació bàsicament). Per contra als països del tercer món, quasi no hi ha classes mitjanes (o se és molt ric o se és molt pobre) i no hi ha d’estat de benestar. I que hi hagi classes mitjanes és sobretot una qüestió de justícia, però també d’intel.ligència social i econòmica, ja que són els països amb classes mitjane, els més estables políticament i social i els més avançats econòmicament i cultural.
I és aquí a on l’ecotaxa, per damunt de la destinació final dels seus ingressos (això ha de correspondre a les prioritats que cada govern elegit democràticament decidesqui en cada moment, en funció de la realitat social i econòmica), té ple sentit. El turisme per noltros és la nostra principal font de riquesa i hem de ser prou savis per fer-la extensiva a la major part de la població via estat de benestar.
Aquest és per a mi el sentit de l’ecotaxa o el nom que se li vulgui donar.