Dia 9 d'octubre de 2018

El proper dissabte es compliran tres anys d’aquella fatídica data de les tràgiques inundacions de Sant Llorenç. Quan començava a fer-se fosc, entre les 19 i les 19.15, el caudal del torrent es va multiplicar per quatre i va pujar als 4,5 metre d’altura. Les pluges torrencials varen ser extremadament ràpides i en poc minuts es va desbordar causant una tragèdia al pas per Sant Llorenç deixant el tràgic nombre de 13 víctimes mortals amb el drama afegit de que al petit Arthur no el varen trobar fins el dia 17 d’octubre, hores abans del funeral per les víctimes.

Aquella nit de dimarts va truncar la vida a 13 persones que vull enumerar per honorar-les i que no caiguin en l’oblit : Bernat Estelrich Santandreu, Rafel Gili, Joana Ballester Femenías, Biel Mesquida Salas, Anthony Green, Delia Green, Juan Grande Sillero, Mike Kircher, Petra Kircher, Andreas Körlin, Tine Noig Orotlla, Joana Lliteras Planas, mare del petit Arthur.

Tots ells d’una forma o altre estaven destinats a enfrontar-se amb la torrentada amb el fatal desenllaç que tots recordareu. Una víctima estava a ca seva i va morir ofegada al llit, l’altre, desenvolupava la seva feina de taxista mentre transportava a Delia i Anthony Grenn, altres tornaven a ca seva, a l’exbatlle li va caure una paret damunt provocat per la força de la torrentada, altres, que circulaven amb el seu cotxe, se’n varen donar conte de que hi havia perill extrem, varen telefonar però la cridada es va tallar, no varen poder fer res, un periodista havia aconseguit el seu somni de comprar una casa a Mallorca, on hi venia sovint i aquí es va acabar el seu somni, i la mare coratge, que va tenir temps, de treure la seva filla del cotxe, però no ho va aconseguir amb el seu fill Arthur, sel’s en va endur la torrentada.

El dia 17 d’octubre va tenir lloc a l’Església Nostra Senyora dels Dolors de Manacor el funeral d’Estat per les víctimes presidit per Ses Majestats el Reis, Felip VI i Letizia, vaig tenir l’encàrrec del Bisbat de Mallorca d’organitzar el funeral amb coordinació amb la Casa Reial, un Acte ple d’anècdotes produïdes per la vanitat i la ignorància de la primera autoritat de les Illes Balears que volia fer i desfer com volia, no era així, l’organitzador i amfitrió era el Bisbat de Mallorca, que d’acord amb la Casa Reial i els representants de les víctimes vàrem organitzar els bancs de protocol dels familiars de les víctimes i els de les autoritats presidides per Ses Majestats els Reis seguint les regles de protocol, de cortesia i sentit comú . Mentre preparaven el funeral a l’Església, ens va arribar la noticia de que havien trobat al petit Arthur, una tràgica noticia. El pare estava desfet i desconsolat, però malgrat tot, va demostrar una gran enteresa al llarg del funeral. L’anècdota era que el representat de protocol del Govern de les Illes Balears, en lloc de col·laborar, anava informant minut a minut a la President Armengol de cada pas que es donava en l’organització, de com es col·locaven protocol·làriament les autoritats en els seus bancs, i la President intentava intoxicar de qui havia de seure més endavant o més endarrere als més de cinc bancs que ocupava la presidència. Vàrem donar preferència davant els consellers als batlles dels municipis i llogarets on hi havia víctimes.

En un moment d’extrema interferència, un alt membre molt qualificat del Bisbat de Mallorca, va recordar qui era l’amfitrió.

Perquè record tota aquesta tristor tres anys després?, perquè avui encara no s’ha donat cap passa per arreglar les infraestructures, si avui plogués com aquell 9 d’octubre tornaria a passar el mateix, com es pot entendre aquest retard? Idò, diguin lo que diguin les autoritats responsables del Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, lo cert que les obres podrien estar acabades. No es pot jugar ni fer demagògia amb temes tan delicats com aquest on han perdut la vida 13 persones, les administracions son per ajudar als ciutadans, per solucionar problemes, por donar sortides amb eficàcia, per fer via i no entretenir-se amb romanços, si hi ha interès, tot te solució, però no ha estat així, han posat per excusa que coordinar-se dues administracions requereix de molt temps, no han pensat amb els damnificats que a demés, la majoria, tampoc han vist ni un euro.

Han passat tres anys de penúries, de mentides, d’enganys als ciutadans i als Batlles. I la meva pregunta es, com poden dormir tranquils?, com tenen la consciencia?, com poden anar de copes i saltar-se les normes que ells mateixos han posat? On es la dignitat d’aquets polítics.

Lo important es la foto de la desgracia, per Sant Llorenç varen passar des de els Reis, el President del Govern d’Espanya, Ministres, oposició, tots cercant “la foto”, perquè hi ha una dita que diu que els polítics que son propers amb els ciutadans caiguts en desgracia, que els visiten, que si fan fotos, tenen més possibilitats de guanyar eleccion o mantenir-se en el poder, es igual si enganyen als ciutadans que ho necessiten, la qüestió es “la foto” de la suposada empatia, mentre, els polítics continuen cobrant. Així és la vida.