Del 1949 al 2019 en surten 70

Quan era jovenet i pensava en l’any 2000, tenia una visió inconcreta de com seria el món, que faria jo en aquells dies, hi hauria un canvi de segle, sortiríem del segle XX on varem patir les guerres més devastadores que es recorden, quina feina tindria, que seria de mi.

Immers plenament en una dictadura, amb una falta de llibertat, que jo sortosament no la vaig trobar a faltar, però escoltant les anècdotes explicades pel meu pare i els pares dels meus amics, varen ser temps de penúries, difícils però que, a mi personalment no en varen afectar massa, vaig estudiar fins al BUP, també música, vaig tocar en varis grups musicals, fins hi tot quan feia la“mili” al CIR 14, després del període d’instrucció i Jura de Bandera, els que vivíem a Mallorca gaudíem del “pase per nocta” que et permetia sortir a l’hora de dinar i tornar a la caserna l’endemà a les 08.00h. del matí, i els vespres tocava amb la banda de torn a les discoteques del moment, eren els anys1971-72.

Eren temps d’incerteses, el dictador va morir el 25 de novembre de 1975 després d’una mediàtica malaltia i ningú sabia molt bé que passaria després, com serien els canvis. Gràcies a uns polítics que entengueren que era elmoment d’aconseguir el camí tan desitjat, la democràcia, varen saber cedir lo suficient per aconseguir una transició eficaç en aquells dies de gran convulsió, un Rei que venia imposat per en Franco però que va saber enfrontar-se i dirigir els complicats canvis cap a la llibertat, s’enfrontà a varis intents de cops d’Estat, anomenats “Operación Galaxia” encapçalats pels militars franquistes i qualque civil que no li agradaven la reforma política que s’estava construint, els atemptats d’ETA que varen matar aproximadament a mil persones, civils i militars, el 23 F.

El President Adolfo Suárez, va ser una peça clau per aconseguir la transició, que sempre va estar al costat del Rei Joan Carles I, va dimitir per no perjudicar el camí cap a la democràcia, s’havia desgastat massa en pocs anys. Després d’uns anys, de músic, -vaig gaudir una època extraordinària- vaig fer feina de “Free Lance”, en una Inmobiliaria, i l’any 1978, vaig incorporar-me al Consell General Interinsular, al temps que vaig acabar la carrera de Turisme i a partir d’aquí, la majoria ho coneixeu. He dedicat la meva vida professional al Protocol, del 1978 al Gabinet de Protocol i Relacions Públiques del Consell General Interinsular, l’any 1983 al Gabinet de Protocol del en aquell temps anomenat Govern Balear, ara el nom correcte es Govern de les Illes Balears,

l’any 1988 vaig ser anomenat Cap de Protocol i fins l’any 2014 que me vaig jubilar. En aquest llarg espai de temps, vaig sofrir un impàs d’aproximadament un any infame en la primera legislatura del President Matas que afectava al codi deontològic del professional del protocol, i evidentment vaig deixar temporalment Presidència per anar a la Direcció General d’Esports fins que amb l’arribada del President Antich, incorporar-me de nou a la meva plaça al Gabinet de Protocol de Presidència. He gaudit de excel·lents col·laboradors, gran professionals, que han revingut en amics, molt especialment els darrers 10 anys, moltes gràcies a tots ells, vos estim!! també n’he tingut de nefasts, trepes i poc de fiar, en aquest igualment gràcies perquè també he après d’ells. I aquí bé quan poses un metro damunt la taula i veus que 70 en son molts, que queda poc per arribar al final. Però, uep!!!! depèn de com ho analitzis, si tires enrere els darrers 20 anys, son molt enfora, per això penso que si faig bonda, vaig a caminar cada dia, faig una dieta saludable, puc gaudir de fumar un puro i degustar un bon brandi o cognac un parell de vegades a la setmana, ja estic salvat i en tinc per estona, però lo millor, és compartir-ho amb la família, els amics i tots vosaltres. Salut!!!