Comença la campanya electoral

Ahir a les 12 del vespre començà la campanya electoral, una broma de mal gust veure polítics i simpatitzants enfilats a les escales penjant cartells i pancartes el vespre del instaurat Halloveen, ens agradi o no, com si volguessin participar a la festa anglosaxona.

Personalment no tenc cap estima per aquesta festa que ha substituït a altres més nostrades i a més no li veig la gràcia, supòs que ja som massa vell per acostumar-me a aquesta moda, però, l'he patida i consentida amb els meus fills, adaptar-se o morir.

Però anem a lo que ens importa, o no, ja no se el que preocupa més a la gent si disfressa-se de zombi o escoltar els avorrits discursos polítics, la campanya electoral. Una campanya que ens venen que serà mes curta però que tenim la sensació que estem permanentment en campanya electoral. Com el dia de la “ marmota”, ens aixecam escoltant que uns tenen la solució de tots els mals i que els altres són els representants del mal, com si no sabéssim que el dia després de les eleccions s'hauran de tornar a asseure i a negociar com tirar endavant i sortir del pantà actual.

No som els ciutadans, no som els electors els que hem fallat, els que hem provocat unes altres eleccions, són els grans partits polítics que amb la seva curtor de mires, amb el seu personalisme malaltís, han provocat aquestes votacions, que no solucionaran res de res, que no donaran cap majoria clara i que ens abocaran a l'inevitable, parlar i negociar.

Parlar i negociar, arribar a acords, ha d'estar dins l'ADN de qualsevol polític, ha de ser un requisit imprescindible per desenvolupar aquesta feina, però això no ha arribat als partits estatals espanyols, aquí tenim la prova de la nostra falta de tradició democràtica, de lo novell que és la democràcia a l'estat, de la necessitat d'aprendre i evolucionar com una societat moderna i plural que accepti les diferències en ella mateixa.

Orfe de qualsevol opció de centre, de qualsevol opció moderada, pareix que els extrems han guanyat força, pareix que la paraula dialogar és equivocada, que la paraula transigir, acordar, no poden sortir de la boca dels polítics, les mitges tintes no serveixen, anam als maximalismes, anam a l'enfrontament.

No crec que això dugui res de bo, les millors etapes de la nostra història recent s'han desenvolupat en els moments que hem aconseguit arribar a pactes, donant fruits millors i més duradors, que la visió única i uniformadora.

Amics no vos assesteu si veis polítics participant del Halloveen decorant els carrers i places dels pobles i ciutats, esperem que sigui la campanya que ens tregui de l'embós provocat pel baix nivell dels polítics espanyols actuals.