Color Groc

El passat dissabte el Barça va guanyar la 30 final de Copa de S.M. el Rei, anomenada “Copa del Rey” en un partit que va treure la millor imatge dels darrers temps, molt superior al Sevilla, que està passant per uns moments delicats i no va complir un mínim les expectatives. Enhorabona al Barça!!!!!

Resulta incomprensible, be sigui en ares a la llibertat d’expressió – en el meu entendre, aquest fet no traspassa límits - o simplement per un mínim de coherència, a l’entrada de l’Estadi Wanda Metropolitano que a tots els aficionats que vestien una camiseta, una bufanda de color o un llaç groc o duien una bandera estelada, els hi fossin requisades aquestes penyores per agents de la Policia Nacional o seguretat privada, tot per evitar que juntament amb la xiulada a l’Himne Nacional a l’entrada de S.M. el Rei Felip VI a la Llotja Presidencial – a mi no em sembla bé que’l xiulin, és una falta de respecte i mala educació i a més l’Himne està regulat per llei – fos un mosaic de color groc a les grades que han utilitzat els independentistes catalans com un símbol de les seves reivindicacions.

Aquest no és el camí per reforçar la democràcia, ja bastant malmesa, que gaudim a Espanya, coartar la llibertat de vestir del color groc, signifiqui lo que signifiqui, és un pas enrere, no afavoreix en res a la Monarquia, aquestes actituds repressives no són bones per la convivència entre els ciutadans, i un pal a les rodes al problema de l’independentisme català.

A mi no m’agrada el color groc per vestir, però si ahir a l’Estadi Wanda Metropolitano, jo hagués vestit una vestimenta de color groc que m’hagués regalat la meva estimada esposa, me l’haguessin requisat ? SIIIII, no en tinc cap dubte, per moltes explicacions que hagués donat. “Ordenes són ordenes”, fins hi tot no se com varen deixar passar les banderes espanyoles que com tots sabeu, la franja central és groga.

Un bon amic meu va escriure fa uns dies que és molt important escollir el costat correcte, jo creia que també, però ara ja en tinc dubtes. A Mallorca, l’any 2013, la manifestació de les camisetes verdes amb més de 100.000 persones al carrer, mai se les va qüestionar pel seu color - se cert que qualcuns diran que sí - reivindicatiu dels mestres que no volien el trilingüisme del President Bauzá, entre d’altres coses, no vaig veure cap Policia Nacional, ni cap altre força de seguretat de l’Estat ni privada requisant camisetes. Clar, en aquest cas no afectaven a S.M. el Rei.

El mateix dissabte passat, el PP de Balears va rebre la visita del President Rajoy a Palma per assistir a una convenció sobre turisme, i com és evident , i que jo sàpiga, tothom podia anar vestit del color que volia, que li agradés més, o destaqués la bellesa més espectacular de cadascú, encara que la vestimenta fos “casual”, el groc no estava prohibit.

Aquesta diferència a mi em crea el dubte de la idoneïtat del costat correcte. En la manifestació dels mestres, anar vestit de verd era lo correcte, no passava res, en canvi en la final de la Copa del Rei de Futbol no podies vestir el color groc, qui ho entén? En quin costat toca estar?.

A S.M. el Rei Felip VI, li d’havia de pegar una maldeventrada el haver de lliurar la Copa que du el seu nom o càrrec al gran Iniesta, Capità del Barça, peça fonamental durant molts d’anys – va fer un partit insuperable - , un equip que per jo, tampoc sap massa bé per quin camí seguir. Els seus directius utilitzen uns discurs quasi independentista, defensant els valors de la catalanitat, però mira per on, juguen i guanyen la Copa del Rei i ha de jugar a la lliga espanyola, el Barça és un club esportiu, no polític, on hi caben tots, fins hi tot hi cabia el President Zapatero, culé reconegut, els independentistes i els que no o són. Ja ha passat el temps romàntic i reivindicatiu de “El barça és més que un Club”, a la dictadura tenia raó de ser, però ara ja no. El Barça és de tots el qui l’estimen.

La Casa Reial és un cúmul de problemes i desencerts, Catalunya és un d’ells, volen fer com si no passés res, però no el controlen. S.M. el Rei no ha tingut cap gest envers Catalunya en els seus discursos Institucionals, i els gestos són molt important. És evident que les lleis s’han de complir, sempre, però la diferència està en que no tothom és capaç i té l’ull polític d’allargar el braç i donar la mà a la concòrdia, que enalteix i engrandeix a qui la practica. Ni S.M. el Rei en seu paper moderador, ni cap dels nostres polítics nacionals, uns amb l’excusa que Espanya és indivisible i els altres amb l’independentisme, tenen l’altura de mides necessària per trobar la solució adequada i justa per fer un País més gran. Així ens va.