Carpe diem

Quan vaig escriure aquest article volia començar la jornada anant a caminar com faig la majoria de dies però una pluja no massa forta, però insistent, em va fer desistir. La melancolia d’un dia gris i fred, per cert, la setmana passada vaig anar a caminar a la platja de Can Picafort i feia un temps esplèndid, i mireu ara, fred i aigua, per tant vaig decidir pujar al meu estudi, posar-me davant l’ordinador i escriure i reflexionar sobre el dia a dia, els amics, la feina que he desenvolupat durant 36 anys, la jubilació, la família i he arribat a la conclusió de que m’ha anat be.

Tinc clar que lo que avui coment no interessi a molta gent, mirar-se a un mirall i reflexionar de lo que veus no ho fas cada dia, em fa sentir be tractar aquest tema, tots ho tindríem de fer de tant en quant. He pogut gaudir i així ho faig cada dia d’una vida podríem dir que plena, canviaria poques cosses. De jove vaig gaudir a la meva manera del “gap year” com diu en Miquel Angel Mas, vaig fer música formant part de varis grups musicals que em va permetre descobrir l’embruixament de la música (com he dit altres vegades, qui no ho ha experimentat no sap de lo que estic parlant) i fer ho be. Un enriquiment personal que sols es troba a la música i que serveix per tota la vida, els amics músics que hi has compartit aquets sentiments ( no entenc un grup musical si no hi ha “bon rollo” entre els seus membres) son amics que queden per tota la vida, encara que faci temps que no hi parles o altres que ja no hi son , però sempre estaran a la memòria.

En la meva carrera professional he sigut testimoni de l’evolució i posterior deteriorament de la classe política. Des d’aquells anys de la preautonomia fins ara s’han produït canvis importantíssims. Polítics preparats amb un bagatge personal i professional de primer nivell, grans parlamentaris amb un discurs culte, respectuós amb l’adversari, amb educació i sobre tot el compromís amb la societat de crear els fonaments d’una Comunitat Autònoma justa, amb competències, amb honor i dignitat. No com ara, que la paraula d’un polític val molt poc, no saben o no volen mantenir els compromisos, traeixen a qui faci falta per aconseguir un càrrec a qualque institució i alimentar-se de la “mamandurria”(com diu el meu amic Miquel Segura) que’ls hi permet acumular un bon sou a ells i als seus afins (on es la promesa de cobrar tres vegades el sou mínim).

Anomenar el màxim de càrrecs de confiança en detriment del funcionaris i treballadors, la majoria imprescindibles pel bon funcionament de les Institucions. Bocamolls, que ni sols saben anar correctament vestits ni respectar les Institucions de on hi formen part, ni les seves pròpies creences, dràstics, inflexibles, radicals, inamovibles que els fan captius del seu posicionament, es creuen en possessió de la veritat, sense idees de futur, no saben gestionar una crisis de govern com s’ha vist aquests dies amb la dimissió de la Consellera de Participació, Transparència i Cultura, amb discursos ploramiques inadequats amb el temps i en el lloc, sense respectar Institucions que es contemplen a la Constitució, Monarquia, Militars. Aquesta es la gran diferencia d’antes a ara.
Per sort encara en queden que saben lo que fan, amb principis, persones respectables i allunyades de la corrupció, sempre ni ha en tots els partits que dignifiquen la figura del polític.

Per jo, compaginar aquesta vida a les Institucions y la familiar no ha estat fàcil, la feina i el compromís del Cap de Protocol de la primera Institució de les Illes Balears requereix una gran dedicació amb hores de feina i responsabilitat, preparar i desenvolupar actes, viatges, el dia a dia, no disposar de vacances quan tu vols, si t’agrada aquesta feina i l’estimes es una gran satisfacció, si ho fas sols per ocupar un càrrec, es molt dur.

Per sort, tinc una família que ha entès aquesta professió, he rebut el suport dels meus fills quan no disposava massa tems per estar amb ells i molt especialment de la meva dona que ha sofert la meva dedicació a la feina sense una mala paraula i sempre donant-me el suport per tirar endavant. A tots ells, el meu agraïment.

Ara que tinc la condició de jubilat, faig lo que no havia fet mai, gaudir plenament de la família especialment del meu net, expressió de la màxima satisfacció. Sovint me ve al cap si he fet lo correcte, si he donat lo suficient, si he servit als ciutadans amb dedicació des de la posició que ocupava, si he estat bona persona, si m’he guanyat la jubilació. Penso que si, he comes errors com tot hom però els he passat pel sedàs i m’ha quedat lo bo.

Tinc bons amics arreu on vaig, molt especialment a nivell professional, a la Secretaria de Protocol i Relacions Públiques del Govern de les Illes Balears, grans professionals i companys de feina. Vàrem ser el millor equip de Protocol i Relacions Públiques de Balears, reconegut i admirat per la majoria de les Institucions de l’Estat i molt especialment per la Casa Reial, que per jo significa un gran honor. Gaudeix d’una bona relació amb els ex presidents de les Illes Balears que he tingut l’honor de servir, especialment bona amb el que va ser el meu mestre, no tant amb la presidenta actual, pot ser perquè no hem coincidit fen feina plegats i no la conec a fons, però la seva carrera política, especialment al front del Govern de les Illes Balears fa que en tingui la opinió que en tinc.

He anat creixen professionalment i paral·lelament amb la política i els polítics de les Illes Balears, he après de tots ells, tant si ho han fet be, com si no, he enriquit les meves vivències amb gran personatges que han estat i son cabdals a la nostra Comunitat Autònoma que sempre els tindré a la memòria. Ni ha que ho passen malament petin una falta de llibertat, probablement merescuda, però una carga massa grossa de suportar i no repartida per tots igual.

En qualsevol cas, la vida segueix inexorable en el temps, cal gaudir i viure intensament cada instant, sobreposar-te als entrebancs i dificultats, que ni ha molts. Sols un mateix, amb l’ajuda d’uns pocs ho pot superar, val la pena, tenir il·lusió per les petites i grans coses, contribuir a fer únic el teu esperit vital. Aixecar-se cada dia encara que un nou dolor de cos i no de l’anima, t’acompanyi per sempre, val la pena.

La cita d’avui:

“Conformat amb lo que tens, però no amb lo que ets”
Swami Sivananda