A Vilanova i la Geltrú, el meu poble de naixement als anys de la dictadura es celebraven els millors carnavals de Catalunya, originalitat, bon gust, qualitat amb les disfresses i qualque sàtira pujada de to que per ser un carnaval tradicional i reconegut eren admeses, tot el poble sortia a la Rambla per gaudir de les disfresses que es passejaven orgullosos de la seva vestimenta i posta en escena. Era magnífic.
Ara ja no es igual, ja no es celebra el carnaval com abans, excepte des de fa un temps que tot Catalunya és testimoni d’un espectacle inesperat sota el nom de Carles Puigdemont. Hi havia la possibilitat de que es presentés al Parlament de Catalunya per prendre possessió del seu càrrec de President de la Generalitat fent cas omís al Tribunal Constitucional, disfressat o amagat al maleter de qualque cotxe, també era possible que es tires en paracaigudes, viatjar amb un ultralleuger o presentar-se al Parlament de Catalunya pel subsòl o les clavegueres, tot un ventall de possibilitats que ha tingut al Govern de l’Estat ben preocupat fins al límit de desplaçar al Parlament de Catalunya i voltants del Parc de la Ciutadella centenars de membres de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat que cercaven com ho feia en Puigdemont per presentar-se i prendre possessió del càrrec de President de la Generalitat, professionals acostumats a fer feina a les clavegueres de l’Estat.
Roger Torrent, President del Parlament de Catalunya després de les consultes pertinents als partits polítics i un viatge a Brussel·les que per mi no tingues que haver fet mai, va anomenar candidat a Carles Puigdemont sense saber si el candidat es presentaria o no, ja que no pot delegar el vot ni fer ho telemàticament ni en cap altre sistema de les noves tecnologies, lo cert és que es necessària la seva presència per prendre possessió i jurar o prometre el càrrec, No es pot anomenar un candidat sense estar present, per tant si ve en un moment o l’altre anirà a la presó i no es pot governar Catalunya ni des de la presó ni des de Brussel·les.
Com tots sabeu el Tribunal Constitucional va acordar una resolució per aplicar mesures cautelars contra el ple d’investidura de Puigdemont relacionat amb el recurs presentat pel Govern Espanyol, d’altre banda Puigdemont ha demanat al President del Parlament de Catalunya un recurs d’empara perquè pugui ser investit protegint els drets i les prerrogatives del Parlament i dels seus membres.
Ahir al matí, el President del Parlament de Catalunya va convocar una compareixença pública per ajornar el ple, que no desconvocar-lo, davant la complexitat de la presència de Puigdemont i l’espasa de damocles del recurs. Tota una demostració d’incertesa, de nerviosisme ja que tots els partits independentistes no són del mateix criteri per suspendre el ple.
Tal com va dir en Millo, Delegat dol Govern a Catalunya, “l’anul·lació del ple es legal però està revestida d’una disfressa”, com tot lo que hem viscut aquets dies, un Carnaval.
Si aquest vodevil continua per aquest camí d’estires i arronses, o es presenta un candidat alternatiu a Puigdemont, o es celebren altres eleccions i guanyen els partits independentistes per demostrar el seu poder a l’Estat Espanyol amb eleccions una darrera l’altre o acabarà al Tribunal de Drets Humans de la Comunitat Europea. Temps al temps.
