Arran: Arruix!

No sé si ets un quissó d’ARRAN, de “Ciutat per qui l’habita” o has vengut de fora com a CDR. No te conec. Suposem que ets un jove mallorquí de rel, almanco, amb vuit llinatges mallorquins. Has estudiat i tens dues carreres universitàries, per exemple, graduat en història i en filologia catalana -aquesta té feina segura a Mallorca-. Segur que coneixes s’història de Mallorca des d’en Quint Cecili Metelo (123 ac), Jaume I (1229) i Felip V (1715). Però dubt que sàpigues una petita història de Mallorca que va començar a principi des segle XX.

Es mallorquins feien feina a foravila si hi els donaven qualque jornal, o hi anaven a canvi de poder menjar, feia molt mal viure. Sa temporada de tomar ametles era un poc millor.

Sa gent se decidia a emigrar –anaven a Argentina, Uruguai o Cuba–. Posem es cas des teu repadrí. Va anar a Argentina, fent molta feina va tornar amb doblers per comprar una casa, se va casar i va posar una petita fusteria que feia rodes de carro i calaixos. Va tenir dos fills.

Aquests varen tenir mala sort, els va agafar sa postguerra, o lo que era es temps de sa “fam”. Es teu padrí també va decidir emigrar, va anar a Alemanya. Es seu germà quedà, a pesar de ses dificultats, i va continuar amb sa fusteria.

Es germà des teu padrí li digué an es padrí que ses coses havien millorat molt, i va tornar a Mallorca mans desfetes. Se casaren tots dos i varen tenir dos fills cadascun.

Es teu padrí, que havia après alemany, va posar una tendeta de lo que deien “souvenirs”: capells, bouets, pepetes vestides de sevillanes, articles de platja, crema solar, tovalloles ... Aviat va poder posar més tendes: joieria, etc. Es turisme comprava i es negoci cada dia era millor. Es germà des teu padrí va haver d’ampliar sa fusteria; no aturava de rebre comandes per servir a hotels finestres i tot material de fusteria.

Gràcies an es progrés econòmic, es teu conco va decidir estudiar an es mateix temps que feia feina. Se va convertir en un bon misser. Amb s’activitat econòmica de Mallorca no li feia falta tenir cap classe de negoci: té xalet, piscina, barca... i reconeixement social. Es seu fill, es teu cosí, és un alt directiu d’una companyia hotelera; sa teva cosina, és metgessa.

Ton pare se va decidir pes negocis: immobiliaris, material industrial, construcció, fusteria... I gràcies an es turisme li han anat ses coses molt bé, com tu saps, perquè no pots viure millor.

Es teu germà fa feina amb ton pare, és enginyer industrial; sa teva germana és química, i tu tens dues carreres. De moment, encara no tens feina però tot arribarà. Déu faci que no sigui qualque cosa relacionada amb so turisme.

Tu ets es petit de sa família, has estat sempre adoctrinat des des primers estudis fins a s’Universitat .

Supòs que mai t’has posat a pensar per què es padrí tenia una fusteria, i tu i es teus germans teniu carrera i sou fills de persones amb una bona posició econòmica. Mai vos ha faltat res, tota sa vida heu tengut més de lo que heu necessitat i heu viatjat per tot el món amb sos vostros pares o tot sols.

¿Saps com ha passat tot això i d’on ha pogut sortir?

Idò gràcies a una cosa que se diu “turisme”, que va fer passar Mallorca de no tenir per viure a viure amb una certa abundància. Que es teus pares i tu poguéssiu estudiar i aprofitar-vos des doblers que feren es vostros padrins venguent beneituretes an ets “estrangers”, abans de dir-los “turistes”, que venien de vacacions i deixaven molts de doblers per sa gent que vivia a Mallorca. I també fent finestres de fusta sense aturar amb so boom hoteler.

A tu, que no te conec, voldria que cada vegada que pintis frontis d’hotels contra es turisme, facis manifestacions an es Castell de Bellver de turismefòbia o vagis a s’aeroport amb pancartes que diuen que “es turisme mata Mallorca”, abans d’aixecar es cartell, pensis un moment en so teu repadrí i padrí, i a lo millor no faràs tanta via a aixecar-lo.