Suposo que a ningú li sorprèn que dia 1 de setembre la majoria d’escoles, de centres, s’han de posar en marxa, que s´ha de tenir ben clar el que s’ha de fer en el proper curs, que serà difícil i complicat, suposo que lo de la tornada al col·legi pel setembre no és una cosa nova, però a l’hora de planificar pareix que aquesta premissa els hi ve de nou.
Entenc que la situació és nova, entenc que cada dia hi ha novetats , però el que no és de rebut és que a hores d’ara no és tenguin tots els escenaris més que estudiats i planificats, i el que és més important, que es posi al servei dels professionals de l’educació, és a dir mestres i professors, tota aquesta informació.
Ahir sortien a la premsa diferents notícies de la planificació del pròxim curs, som perfectament conscient de la gran tasca que han fet la majoria d’equips directius per preparar el curs que estam a punt d’encetar, però que la ministra d’educació, Isabel Celaá, convoqui una reunió amb totes les comunitats autonòmiques pel pròxim dijous dia 27, en fa venir sensació de vertigen. Com molt be resumien en un tweet Joves per les Illes “ L’educació és un dret inalienable. Qualsevol Estat hauria de tenir com a prioritats la qualitat de l’ensenyament i l’aplicació de mesures sanitàries als centres educatius. Llàstima que aquí s’hagi començat a discutir 10 dies abans de començar el curs...”.
Per altre banda certs representants del món educatiu actuen de forma molt irresponsable al posar traves i mala cara davant un inici escolar difícil i inèdit, ja no és el primer cop que ho afirmo, però crec que el col·lectiu docent ha de fer un sobreesforç, que en part el va fer al adaptar-se de forma ràpida i general a les noves exigències educatives que va dur implícit el confinament, però que ara toca donar la cara i posar tots els elements que tenguin al seu abast per reconciliar l’escola amb el món laboral de pares i mares que han estat colpejat per una crisis econòmica que s’incrementarà en els pròxims mesos.
Ningú vol que es posi en perill la salut dels alumnes, ningú vol que es posi en perill la salut dels docents, però la nostra actitud ha de ser més comprensiva que mai, amb unes famílies que viuran drames personals i econòmics, nosaltres, els professors i mestres hem de ser un puntal cabdal per sortir de la situació anormal, hem de ser proactius en la igualtat d’oportunitats de tots els nostres alumnes, hem de ser extraordinàriament generosos en el dia a dia, i sobretot, ens hem d’oferir, a seguir amb una escola oberta i presencial, que no quedi per nosaltres, que el tancament d’escoles sigui el darrer recurs, segur que si tenim una actitud positiva el món educatiu surt reforçat i la unió entre famílies, alumnes i docents serà més forta i a mitja i curt termini serà una oportunitat per tenir l’escola que tots volem, propera, integrada i de qualitat.
