Abans i després de les eleccions del 10N

Quan escric aquesta primera part de l’article es el dia de reflexió, un dia en que la Llei Orgànica del Règim Electoral General prohibeix la difusió de propaganda, realitzar cap tipus d’acte electoral i que els candidats ho compleixen escrupolosament, excepte en Sánchez que va presidir el Comitè de Coordinació per seguir la jornada de reflexió a Catalunya.

Teòricament és un dia per pensar, de reflexió, d’avaluar tota la informació que com un allau, ens han fet arribar de totes les formes els partits polítics i els seu candidats, televisions, ràdios, noves tecnologies, diaris escrits i un debat televisiu dels candidats dels principals partits a nivell nacional que va deixar patent la poca seriositat i rigorositat en les seves intervencions, poca preparació, una minsa formació i sobretot no adonar-se’n que avorrien als televidents que com jo vàrem ser capaços d’aguantar quasi tres hores de debat. Devem tenir mal pel cap.

Un parell de dies després els hi va tocar als candidats de les Illes Balears, que aquest si que va ser penós, a excepció de dos, en la meva opinió, els demés varen demostrar perquè les Illes Balears tenen tant poc pes al Congrés de Diputats. Sols en son vuit, però de lo pitjor de cada casa, com he dit abans amb
algunes excepcions.

Amb aquest panorama, què hem de reflexionar? Si realment ho féssim no en votaríem a cap dels candidats a governar Espanya, o encara no estem escarmentats!!, tres eleccions en un any i estem igual o pitjor, no ni ha cap que sigui mereixedor de ser votat, i lo pitjor és que pot quedar tot igual, encallats una vegada més, els candidats ho saben i no fan res, és com una pel·lícula de por.

En aquesta part, ja han passat les eleccions amb uns resultats semblants als que ens esperaven, excepte l’augment important de VOX i la estrepitosa caiguda de Ciutadans que ha acabat amb la dimissió d’Albert Rivera, la pèrdua de 47 escons són molts per mantenir-se com si no hagués passat res, ha tingut la dignitat dels bons polítics, el món no acaba aquí, Ciutadans es una formació jove que si és capaç de retrobar el camí correcte amb un nou líder, te temps de refer-se, però, alerta, el nou president/a no pot desviar-se de nou del seu camí,
i avui predicar una cosa i demà un altre. Si Albert Rivera hagués estat hàbil i no li hagués faltat olfacte polític, avui podria ser vicepresident del Govern
d’Espanya.

El PSOE perd més de 760.000 vots i tres diputats, ha guanyat les eleccions, sí, però ha fracassat, en Sánchez s’ho ha guanyat a pols, sols ha pensat amb ell, ho ha complicat tot per la seva avarícia i prepotència, els resultats no l’afavoreixen, a demés deixa entreveure possibles pactes, i el Ministre Ábalos diu que l’aspiració del PSOE es governar tot sol, està clar que amb la abstenció d’altres partits, tot un desgavell, però és cert que ha guanyat les eleccions i ha de tenir la iniciativa de formar govern, si es que això és possible, per coherència, sols pot pactar amb Unidas Podemos i Mas Pais i com a molt l’abstenció de Ciutadans i no li surten els números, no ho pot fer amb partits catalanistes i sobiranistes que volen separar Catalunya d’Espanya. Lo convenient seria que fes un pas enrere i el partit cerqui un candidat temporal de consens per formar un govern de concentració mitjançant un pacte PSOE-PP, per mi la solució adequada per desencallar la precària situació en
que estem abocats.

L’augment de vots del PP i de VOX que en la meva opinió els han aconseguit per la caiguda de Ciutadans, tots ells ben legítims, son una bona mostra de que els votants ja estan cansats de mentides i polítiques de claveguera, necessiten una estabilitat per Espanya, que després de tantes tribulacions, sense dubte la mereixem.