A la recerca del centre perdut

Passades les eleccions generals, passats els anàlisis i les tertúlies obligades i volgudes, cal retornar a la columna setmanal, on Mallorcadiario me dona l’oportunitat de fer públics pensaments i reflexions.

Acabada una campanya electoral marcada pels extrems, per les pors, pel vot útil, per les senyeres i banderes, pels ets dels meus o dels altres, estàs amb jo o contra jo, i ara, després dels èxits d’uns i el fracàs d’altres, pareix que molts s’han adonat que la vertadera força, la vertadera majoria de ciutadans i ciutadanes volen ser i estar al centre.

El PSOE va jugar aquesta carta, amb una campanya de baix to, sense estridències, afavorida per la fuita cap a la dreta, dels seus partits rivals, que tenien por, por de les enquestes, por de veure que més enllà de la seva dreta creixia un personatge i un partit que omplien pavellons i auditoris, que recollien antics seguidors seus, que els llevava antics i nous votants. La dreta es converteix en extremadreta, deixat el centre buit, cosa que va afavorir a un PSOE tranquil, calmat per gaudir de les mels del poder, cosa que sempre ha tranquil·litzat els socialistes espanyols i balears.

Però ara ja som a les portes d’un altre campanya electoral, d’unes altres eleccions, que són i seran claus pel devanir dels pobles i ciutats de les illes, per la nostra comunitat i pel nostre futur.

I com una estranya sensació, com un canvi de rumb sobtat, ara tots els partits volen ocupar el centre, tots s’autoproclamen centristes, tots s’etiqueten de centre, des del podemites que volen viure al centre, fins els peperos de Company que com un conductor novell i inexpert va girant a esquerra a dreta segons els vents que arriben de Madrid, ara toca ser el més centrista de tots, idò en Biel és posa la gorra i cap allà, tard, després de mesos de riure les gràcies d’un Casado obsessionat en la llengua i en tapar els forats que VOX provoca al vaixell de la gavina.

Però si tots ara cerquen el centre, el que no s’ha mogut un mili metre, el que fa mesos, anys , que demostra que ocupa i vol ocupar aquest espai es el PI de Jaume Font, Josep Melià i Francisca Mora.

Recuperant una piulada dels Joves per les Illes, podem dir que ser de centre és ser dialogant, cercar consens, ser constructiu, respectar el contrari, tenir vocació de servei, sense sectarismes i en vocació de ser un espai ampli.

Jaume Font i el Pi, tant al parlament, com al consell, com a molts d’ajuntaments, han demostrat dia a dia, en els darrers quatre anys que són el centre i fan feina per exercir de centre polític, votant a cops amb el Govern i l’oposició, deixant la ma estesa per arribar a acords, podent formar governs municipals amb esquerra i dreta, arribant a molts de sectors de la societat, amb ganes de ampliar la seva base social, amb valentia per presentar-se a les eleccions generals tot i la polarització d’aquestes, la tasca feta els avala.

Ara tots volen ser de centre, una centralitat que han anat perdent dia a dia, però que el PI ha anat guanyat i creant un espai propi on els illencs i illenques és troben comada, representen el seny, el diàleg, la tranquil·litat, el centre és per aquells que fan polítiques de centre i no pels que ara el cerquen a la desesperada.