28 cmt.

No, no és la mida de lo que vos penseu, son els centímetres que faltaran per arribar a un metre el proper dia 3 de setembre, compliré 72 anys, en son un grapat. Suposo que ens passa a tots, quan érem petits una persona als cinquanta anys ja era vella, aquesta edat quedava molt enfora.

Sortosament, ara, l’expectativa de vida és molt més llarga, si faig cas als anys que varen viure els meus pares, encara em queda un bon tros per recórrer, espero que sigui amb salut.

Però una de les coses més importants, es la comparació de com era la vida a la meva joventut i ara. Quan era jove m’omplia la il·lusió, les ganes, durant uns anys vaig gaudir de ser músic, trobar una bona feina, esperança amb el futur. És evident que no et plantejaves si el temps polític que vivíem era bo o no, la veritat és que no vaig viure malament en aquell règim dictatorial, no me’n donava conta, no coneixia res més, vaig néixer amb ell, però els meus pares sí, la postguerra no va ser fàcil, però ho vàrem superar.

El dia 28 de juliol de 1978, al Castell de Bellver es va constituir el Consell General Interinsular davant de més de mil persones, hi varen assistir Josep Tarradellas, President de la Generalitat de Catalunya, Juan Antonia Bolea,

President de la Diputació General d’Aragó i Javier Aguirre, Conseller del País Valencià, en representació dels regnats que conformaren amb les Illes Balears, l’antic regne de la Corona d’Aragó juntament amb Manuel Clavero Arevalo, Ministre per les Regions, en Félix Pons i Jeroni Albertí varen parlar en català i es va interpretar La Balanguera, es varen col·locar les banderes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, flanquejades per la d’Espanya i la de la

Confederació Catalanoaragonesa, la de les Illes Balears encara no existia, començava una nova era plena d’il·lusió, preludi de lo que tenim ara, una autonomia completa.

Aquests fets de la nostra història recent, s’haurien d’ensenyar a les escoles, el joves han de saber d’on venen políticament, quines son les nostres banderes i la seva història, el perquè les Illes Balears no tenen himne oficial, La

Balanguera es l’himne de Mallorca. És molt complicat trobar un himne que uneixi a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, esper que un dia s’aconsegueixi.

El polítics que hem tingut les darreres dècades, desconeixen completament lo que vos he contat, ho he tocat amb les mans, especialment els de la nova fornada que no saben que es la Comissió dels Onze ni qui la va formar, entre altres moltes coses, han après a fer política cadascú al seu partit, sense cap coneixement d’on venim ni qui som, sense ideals polítics en benefici dels ciutadans. Pot ser que ni ha que diguin que conèixer la nostra història no serveix per res, que equivocats estan!!

Quin nivell intel·lectual per dirigir una Comunitat Autònoma, un Consell Insular o un Municipi tenen els polítics d’ara? Que han après i on? Es pot veure als debats al Parlament de les Illes Balears, ni ha pocs que coneixen l’art del parlamentarisme, de parlar, d’escoltar dels qui en saben, sols saben insultar, dominen la grosseria, son barruers, no saben respondre a una qüestió, fan servir el “i tu més”. Com enyor en López Casasnovas, en Pere Sampol, Joan Francesc Triay, en Jeroni Albertí i en Gabriel Cañellas, eren durs però es respectaven uns als altres.

Per conèixer la preparació dels nostres polítics, valgui com exemple el Batlle Hila, el Regidor Dalmau, la Consellera de Salut, Patricia Gómez i fins hi tot

l’exemple que ha donat amb les seves actuacions la President de les Illes

Balears, Francina Armengol. No crec que amb els centímetres que em quedin per endavant, pugui veure una millora en els nostres polítics. Tant de bo.