Es polítics de Balears, tant de dretes com d’esquerres, ja han fet seu que es baleàrics formam part de sa comunitat cultural i lingüística catalana, i per això mos han enflocat es domini punt.cat per tot arreu: illesbalears.cat, mallorca.cat, palma.cat... Però resulta que es domini.cat, a més representar a sa comunitat lingüística catalana, també significa un sentiment de ser català i que sa nostra terra també es catalana, tal como mos ho conta sa Fundació punt.cat: “el .cat representa un sentiment de pertinença, identificació amb el territori, llengua i cultura catalanes”. En definitiva, que usar es domini.cat significa ser considerats catalans: “tenir un .cat significa projectar al món la singularitat, els valors i el caràcter emprenedor de la societat catalanoparlant”.
Però lo que es difícil d’entendre ès que s’únic país del món on es català es sa seva única llengo oficial, Andorra, no emprin per res es domini d’identificació amb sa cultural i lingüística catalana. A Andorra ses seves institucions empren es domini punt.ad: www.consellgeneral.ad, www.govern.ad, www.cultura.ad, www.andorralavella.ad, www.lamassana.ad... Ets andorrans saben que sa seva llengo ès sa catalana, però tenen molt clar que sa seva terra no ès catalana, que Andorra no forma part de Catalunya i que se senten andorrans; per això no l’empren. Empren es domini punt.ad.
Tant sa Constitució d’Andorra com S’Estatut d’Autonomia de Balears, diuen que sa llengo oficial ès sa catalana, i a Balears, també ho ès sa castellana. I ès fins aquí on se pot arribar, anar més enllà, com ho ès emprar es domini.cat, ès anar contra s’Estatut, i sobre tot, és fer es joc a sa Generelitat de Catalunya, que amb s’excusa de sa llengo, ha deixat d’emprar es domini punt.es per no tenir res que veure amb Espanya. Utilisen es domini.cat com si fos un domini de país. Allà ells, però Balears ès Espanya, i es baleàrics som espanyols.
Senyora Prohens, si se vol avançar en tot allò que fa referència a sa llengo catalana a Balears s’ha de fer desenrollant s’article 35 de s’Estatut on s’afirma que “les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua”. Promoure ses modalitats insulars no ès anar contra sa llengo catalana, no ès rompre sa sacrosanta unitat, ja que es “Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans” (DIEC2.cat) recull sa gran majoria des mots baleàrics. En aquest sentit, fa més de deu anys que s’actual conseller d’educació des Govern Balear, el senyor Vera, quan dirigia s’Institut d’Estudis Baleàrics va publicar “Les modalitats insulars. Recull de formes lingüístiques normatives de les Illes Balears” on reconeixia que ses nostres modalitats no s’empraven maldament encaixaven a ses normes de s’Institut d’Estudis Catalans: “les formes, estructures, mots o trets que, de vegades, a pesar de tenir el beneplàcit de la normativa, es poden veure desplaçats de la llengua escrita o la llengua oral per la creença que són incorrectes”.
I mos hem de demanar ¿perquè no s’empren es nostros mots ni a s’administració baleàrica, ni a IB3, ni en es llibres de text, ni es cursos de català, quan sa normativa catalana barcelonina els admet? I si sortim de s’ambit baleàric ès impensable que els trobem en es correctors lingüístics des programes informàtics, com tampoc en es diccionaris bàsics de consulta, ¿perquè? Idò simplement per comoditat i temor, no se vol rompre s’homogeneïsació político-lingüística que brolla des de Barcelona, o més ben dit es negoci que ès sa llengo. S’imposició des paràsit català ha de ser total; no valen ni modalitats lingüístiques; ni que poguem anomenar sa nostra llengo com a mallorquina, menorquina o eivissenca; com tampoc val que recordem sa memòria des nostros reis privatius; ni que usem es nostros colors distins a sa quadribarrada catalana (usurpada a Aragó); no val sortir de s’uniformisació ni de s’homogeneïsació. Anam a sa catalanisació total quan ja no s’utilisi es nostro lèxic, ni ses nostres formes verbals. Ja sentim i lletgim més vegades “servei” que “servici”, “vacances” que “vacacions”, “blat de moro” que “blat de les Índies”, “tomàquet” que “tomàtiga”, “guatlla” que “guàtlera”, “batlle” que “batle”, “gripau” que “calàpet”, “mitjes” que “calces”, “cérvol” que “cero”, “cigró” que “ciuró”, “maduixa” que “fraula”, “ocell” que “aucell”, “glaçada” que “gelada”, “joguina” que “jugueta”, “cruïlla” que “creuer”... Lo mateix passa amb ses nostres seculars formes verbals (usen “jo soc” en lloc de “jo som”, “jo necessito” en lloc de “jo necessit”, “jo mengés” en lloc de “jo menjàs”...) i no diguem ja amb so nostro article salat (totalment esborrat des mapa).
Senyora Prohens, ara que comanda, te s’oportunitat de fumigar es paràsit i esvair-ho. Llevi d’una vegada es domini punt.cat de ses nostres institucions (encara el tenim a ses seus electròniques des Govern i de s’ajuntament de Palma, en es portal de transparència des Consell de Mallorca, a sa web de s’ajuntament de Calvià...); i, sobre tot, posi en marxa s’aplicació de s’article 35 de s’Estatut; fomenti es nostro lèxic en es llibres de text, a IB3, a s’administració... Simplement, senyora Prohens, apliqui s’Estatut.