Aquest títol fa referència a la gran obra d’Antoni Vivaldi, “Les quatres estacions”, grup de quatre concerts per violí i orquestra, cada un dedicat a una estació, intensa música on fins hi tot l’hivern està pintat en tons foscos i tètrics al contrari de l’estiu, que evoca l’opressió del calor, reproduint fins i tot una tormenta d’estiu. Va ser composat als voltats de l’any 1721.
L’altre referència musical de “Les quatre estacions” la tenc amb Teddy Bautista, líder de Los Canarios, una banda de soul en els seus origns, que al seu epíleg, va publicar l’àlbum “Ciclos”, una adaptació de l’obra d’Antoni Vivaldi. Una obra mestre del rock progressiu espanyol. Grans intencions i perspectives dins l’àmbit musical espanyol, era molt difícil, ja que ens aquells anys el rock progressiu, estava encapçalat per “YES”, una banda britànica, que juntament amb Pink Floyd, Gènesis i altres, eren els pilars d’aquest gènere. Grans productors, boníssims estudis de gravació fora d’Espanya, grans tècnics de so, impossible competir amb aquelles bandes que triomfaven arreu del món.
Les quatre estacions que em referiré, a continuació, no són només musicals, son sentiments i records de cadascuna de les estacions al llarg de la meva vida. Com vaig comentar en un altre article, cada vegada estic més enfora dels polítics i de la política, les seves actituds s’allunyen del meu interès, no me’ls crec, sols a una minoria, ja hi ha articulistes que basen els seus escrits en pasar-los per la badana, jo també ho feia, ara, així som feliç.
La primavera sempre m’ha produït benestar, veure les primeres verdors de les plantes, com creixen les flors, que s’acosta el bon temps, els dies s’allarguen, els primes banys en dies de temperatures altes. Quan era un jovençano,m’agradava caminar a la vesprada pel Passeig Marítim de Vilanova i la Geltrú, on vaig néixer, gaudint del bon temps on deixava volar la meva imaginació. Ara, de gran, encara la deix volar, tot esperant la propera estació.
A l’estiu, tota cuca viu, encara que l’any passat va ser un mal any per culpa del Covid-19, encara ara, que tornen a repuntar els contagis amb perspectives de noves mesures de controls i confinament. Hi ha molta irresponsabilitat en els joves i no tant joves, que s’ajunten per fer “botellons” sense cap control.
L’estiu és una estació que tothom la vol gaudir, anar a la platja, banyar-se en les aigües clares i transparents, als que’ls hi agrada sortir amb barca, tenen el millor escenari per fer-ho, les Illes Balears, a qualsevol lloc, son incomparables.
Ni ha que s’estimen més la muntanya, també tenim els millors paisatges per gaudir del turisme rural, agroturismes de tot tipus i tots els gustos i preus. Relaxar-se a la muntanya, llegir, escoltar música, descansar i un bon bany a la piscina, no té preu, ho se per experiència.
La tardor és l’estació més romàntica, la caiguda de la fulla seca, de tons marronencs, amb imatges espectaculars que conviden a la reflexió,a la melancolia i la nostàlgia i quan ets jove, recordar els amors estiuencs que duren només uns mesos. Ai, cavallet quan eres jove!!!!
Per mi es la millor època per caminar per la muntanya, no fa massa fred ni massa calor, jo camino cada dia, perquè m’agrada i es bo per la salut , cert que els dies son més curts, però encara pots aprofitar el bon temps, comença a ploure i la naturalesa o la terra ens regala noves olors, tot un goig.
I l’hivern, fred, pluja, qualque any, neu, per molts l’oportunitat d’anar a esquiar, gaudir dels esports d’hivern, roba de tapar, anar a la moda, hi ha moltes possibilitat de gaudir d’aquesta estació.
A mi m’agrada especialment perquè es temps d’encendre la fogaina, que fa molta companyia en aquests dies tan curts, gaudir de la llar, sopar prest i anar a dormir aviat. Té el seu encant.
La vida és molt intensa i val la pena gaudir-la a qualsevol estació de l’any. Les quatres estacions, tan les musicals com les climàtiques, m’agraden!!!