La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans, és objecte de protecció per les
lleis internacionals i pels principis de l’ètica, és el centre de la Declaració
Universal dels Drets Humans. La dignitat humana pot veure’s amenaçada pel tracte vexatori com la discriminació, la tortura, l’esclavatge, la violència de gènere, els sense sostre, la immigració, els abusos laborals, etc.. son agressions contra la dignitat humana.
Cada dia, sense ser massa conscients, passem per damunt o fem els ulls grossos a la dignitat, ni ha que no l’hi donen importància, que poden viure perfectament sense dignitat, amb els seus actes quotidians, ni hi pensen, o perquè no en tenen.
Tots aquests personatges o personatget’s del món de la faràndula, de programes de televisió com “Sálvame” que no tenen cap problema de destapar i amplificar les misèries de personatges populars, o no tant populars, de vendre les seves vides i vivències per un grapat d’euros, de trair als seus amics o familiars, que molts es fan dir periodistes del cor, això és periodisme? El periodisme és una professió digna, de gran nivell, amb professionals de gran prestigi.
Aquesta genteta, falsa, que fan de la seva vida tan professional com particular, una obra de teatre de malt gust i baig nivell, aquests no tenen dignitat, o l’han perduda o no n’han tingut mai, no sé com poden sortir al carrer sense empegueir-se. Però vet aquí, que hi ha un públic que segueix aquests programes de televisió, els hi agrada el morbo de contemplar les misèries de la gent, de veure qui la fa més grossa, estic segur que ni ha que tenen enveja de qualque personatge habitual d'aquests programes, es trist, molt trist, però és així.
La dignitat i l’ètica no només es perd en aquests tipus de programes de televisió, a la política o al món empresarial també hi ha molta pèrdua d'aquests valors. Les Institucions son un cau d’indignitat, els abusos laborals produïts als funcionaris, tan de carrera com interins, laborals, etc. per mor de la contractació a dit de càrrecs de confiança, assessors que no assessoren res, però que es creuen el “Rei Pepet”, que donen instruccions no adequades i il·legals als funcionaris, que per no tenir problemes acoten el cap i fan lo que’ls hi diuen i entren en el xuclador de la pèrdua de dignitat, ni ha que ja els hi va bé, com per exemple els treballadors que per fer la pilota als superiors, castiguen a uns per afavorir a uns altres, tampoc tenen ni ètica ni dignitat.
Els xivatos i traïdors que venen a un company de feina, encara que sigui un
Cap de més nivell, per tenir un benefici personal amb la complicitat del superior, a vegades polític, que no hi posa cap pega, ho he vist molt d’aprop, son
persones sense escrúpols i ho puc dir ben clar, dolentes, que endemés gaudeixen de fer mal i no ho fan només una vegada, insisteixen i a vegades ho aconsegueixen. Son personatges majoritàriament amb poc currículum personal i amb poc futur dins l’administració per la llera normal.
En la època d’un President de les Illes Balears que es volia donar a conèixer visitant tots els municipis, especialment de Mallorca, exigia que quan preparés la visita, no informés als Batlles socialistes, li vaig comentar a ell i a un dels seus assessors que no era possible, que un Batlle era la primera autoritat del poble i havia de saber que el President de les Illes Balears visitava el seu municipi amb un fort contingut d’entrevistes, visites a empresaris, veïnats,
associacions, col·lectius, associacions de gent gran, dinars, etc. el President va insistir, i jo per dignitat professional vaig deixar d’organitzar aquestes visites i al temps deixar temporalment (no va arribar a un any ) el càrrec de Cap de
Protocol fins a l’arribada d’un nou President.
El temps posa les coses al seu lloc, jo em vaig jubilar feliçment i altres han pagat els seus errors, uns amb la justícia i altres amb l’anonimat i en un racó dins l’administració. Com diu la dita: Roma no paga a traïdors.