La televisió privada de les Illes Balears, empresa que li tinc gran estima i que he participat en diferents programes de Tv i Ràdio, pot presumir de grans professionals, presentadors, redactors, tècnics i tota la plantilla en general, però el meu afecte és especialment a la propietat, que en diferents ocasions m’ha donat mostres de confiança i amistat.
La setmana passada, la ja tradicional “Carta A”, tractava dels Funcionaris de l’Administració pública i els qualificava com, y cito: el Bueno, el Feo y el Malo, en castellà i els descrivia així: el Bueno es aquell que té vocació de servei, treballador, amb empatia, atent, educat, amable cara al públic i que ajuda als ciutadans a resoldre els seu problemes.
El Feo, es mal educat, et respon amb exabruptes, no ajuda, acompleix el seu horari sense un segon més, et deixa penjat quan es l’hora de sortida, està amargat i que la seva feina no li agrada, però el pitjor es el Malo, que son els que coneixen les carències el sistema i no mouen ni un dit per eliminar-les, que bloquegen les solucions que ho ferien tot més fàcil, que no se’n recorden que son servidors públics, que obliden que el seu sou el paguen les persones que maltracten i menyspreen i que aprofiten la seva posició dins l’administració per, des de el seu lloc, aconseguir avantatges per ells mateixos que mai podrien aconseguir com a simples ciutadans, i a això se li diu corrupció!!.
Acceptant i respectant el contingut d’aquesta “Carta A” no puc estar d‘acord amb tots els adjectius, no tots els funcionaris son com descriu la “Carta A”, la majoria fan les coses bé. El bessó de la qüestió és el perquè a molts els hi agrada o trien ser funcionari, Uns perquè és un sou segur, amb un horari establert, i disposen de la titulació acadèmica suficient per participar en unes dures oposicions i si s’han preparat be, guanyar-les i ser funcionari de carrera.
Grup A, que està dividit en dos subgrups A1 i A2, per l’accés a aquests cossos s’exigeix la possessió d’un títol universitari de Grau. Grup B, per l’accés a aquest cos s’exigeix el títol de Tècnic/a Superior. El Grup C està dividit en dos subgrups, C1 i C2, Títol de batxillerat o tècnic/a pel C1, i graduat en educació secundària obligatòria pel C 2. Grup D, per l’accés s’exigeix el batxillerat elemental, FP1 o equivalent, s’ingressa al cos d’auxiliars, Grup E, s’exigeix el graduat escolar, s’ingressa al Cos de Subalterns.
Hi ha opositors que ho intenten moltes vegades, i presenten les sol·licituds per accedir des del Grup A, fins el Grup D, i la primera que aconsegueixen és amb la que es queden, i amb el temps, ho intenten de nou fins que n’aconsegueixen una de superior. Aquests son els funcionaris no vocacionals, que quan aconsegueixen la plaça, miren les seves responsabilitats, les acompleixen i la majoria les fan bé, no tots els funcionaris son de finestreta, que es bàsicament els que es referien la “Carta A”
Ni ha molts de funcionaris vocacionals que els hi agrada la seva feina, que si dediquen en cos i ànima, con els mestres, metges, sanitaris, basta veure la seva dedicació per combatre el Covid-19, i moltes més professions dins
l’administració. També és cert que hi ha casos de funcionaris que no apareixen pel seu lloc de feina, sota el paraigua de la política, alliberats sindicals,-amb honroses excepcions-, que tot i sent una figura legal, no demostren que gaudeixin massa del seu lloc de feina.
Jo no m’he trobat en cap situació de maltractament o manfutisme quan he necessitat anar a una finestreta, però és cert que en alguna ocasió no he trobat un excés de simpatia, ho puc entendre, després de tantes hores escoltant i ajudant a la gent, es fa una mica cansat. Però, hi si mirem el comportament i
l’educació de qualque ciutadà? També ni ha que no saben comportar-se, agressius, mal educats, que es pensen que tenen tot el dret d’exigir i dirigir-se al funcionari de mala manera, d’aquests no se’n parla. Del Feo i del Malo, no n’he trobat cap, encara que ben segur que qualcun ni ha d'haver. Persones amargades sempre ni ha, que no s’aguanten ni ells, a l’empresa privada també, he estat testimoni de esbroncades i humiliacions en públic i els que les rebien no els hi quedava altre cosa que acotar el cap si volien conservar el lloc de feina.
Hi ha funcionaris, funcionaris interins, personal laboral fixo, que saben com fer la pilota a altres funcionaris de rang superior amb influència i fer l’ou aprop
d’ells, son gent espavilada que saben solventar un problema de qualsevol tipus, fer favors, en definitiva fer se una mica indispensables, i agafar una certa
influència, que després l’apliquen als seus companys. En conec més d’un d’aquests,
També hi ha els treballadors extraordinaris, amb eficàcia, però sense una plaça fixa,que quan hi ha un canvi de Govern perilla el seu lloc de feina. Un exemple: un treballador, amic lleial, que era un expert en manteniment, sabia com funcionava quasi tot al Consolat de Mar, que quan hi havia que muntar un Acte Oficial, entarimats, domassos, etc.. només amb un cop d’ull ja sabia lo que jo volia i era necessari. Idò bé, quan em vaig jubilar i va canviar el Govern del PP pel Govern de la President Armengol, el varen apartar, donant-li les feines més baixes i dolentes que ningú volia fer, així com li prohibiren que no s’acostés a planta de Presidència ni al voltant de la President. I mira per on, el seu successor va ser una persona de manteniment que estava per davall d’ell, però que la seva dona era un alt càrrec socialista. Així funciona aquest Govern, prenen represàlies fins hi tot als treballadors amb la situació més inestable.
Jo vaig estat 8 anys de contractat laboral i 29 de funcionari, - ni ha que ni han estat més-,sempre al Gabinet de Protocol i Relacions Públiques, tant del Consell General Interinsular com del Govern de les Illes Balears, sabia quan entrava però no quan sortia de la feina, ni dissabtes ni diumenges, ni dies de festa, viatges arreu del món que l’organització era la meva responsabilitat, el compliment de tota l’agenda del President de torn, el seu dia a dia a protocol·lari també era la meva responsabilitat, mai vaig escatimat una hora, era dedicació total, m’agradava la feina. He tingut l’honor de servir a tots els Presidents de les Illes Balears, menys la President Armengol, amb vaig jubilar abans de que arribés al Consolat de Mar, però lo més important i de lo que estic més orgullós de tot, és tenir i gaudir de la millor professió del món, el Protocol.