La mort d’un esser estimat sempre és un dels moments més durs i traumàtics de la nostra experiència vital, sobretot si és tracte de la mare o del pare, són moments difícils que desgraciadament tots passam en un moment o altre.
Al desgast sentimental o psicològic que aquest trist fet dur en si mateix se l’ha d’afegir el calvari administratiu i tributari que pot dur implícit, un camí més o manco complex, segons les circumstàncies, que va passant d’administració en administració i que s’allarga en el temps, normalment, més del que és desitjable.
Cal afegir que quan un comença aquest llarg i trist camí per despatxos i oficines, entre en un nou món, que normalment no és el seu, un món ple de tecnicismes, de lleis que s’han d’interpretar, de lletres petites que no havíem llegit, d’excepcions, tot junt fan que el tràngol sigui mal d’empassar i que la costa a superar sigui encara més feixuga.
Som un neòfit en la matèria, però desgraciadament la situació familiar m’ha posat davant aquest escenari i he tengut que recorre aquest camí, malauradament per la meva edat son molts els amics i companys que estan, o han estat recentment, davant aquesta tessitura, i molts han expressat la seva disconformitat o enuig en el procés i la seva resolució.
Les illes Balears per la seva evolució recent i història ha fet del patrimoni immobiliari un dels bens més preuats, el valor de les cases o finques és elevats, per moltes circumstàncies, moltes escapen de la nostra geografia illenca, aquest fet provoca que a l’hora de tributar els valors s’enfilin molt aviat a milers, centenars de milers de euros, i això és repeteix a moltes famílies de classe mitja, fins i tot m’atreviria a dir de classe treballadora que per herència, per un esforç familiar de dècades han pogut acumular cert patrimoni, que ni de prop els permetran ser rendistes o passar a classes socials adinerades, molt de cops s'esforcen per mantenir el patrimoni heretat, no treuen un benefici immediat després de la donació o herència, però han de fer front a múltiples impostos i taxes, en la seva majoria massa alts, fins el punt que cada cop són més les famílies que han de renunciar a acceptar l'herència del seus familiars estimats o que han de recorre a préstecs i endeutament per fer front a les despeses que du implícit.
Ara estam davant un altre cop recaptatori del govern del PSOE, que pareix que vol acabar amb la classe mitja illenca anant en contra dels pactes successoris propis del dret civil Balear, que durant anys i panys ha estat vigent, alleugerint, tot i que no abastament segons la meva opinió, la carrega tributària, Josep Melià afirmava que el PI està totalment en contra que les persones beneficiàries d’un pacte successori si ven o dóna un be rebut hagi de tributar en IRPF com a increment patrimonial, registrant una iniciativa per protegir els pactes successoris propis del dret civil de les Balears.
Tots volem una societat més justa i igualitària, però això no s’aconseguirà empobrint part de la societat, hem de generar cada cop més riquesa i que més gent pugui accedir a ella.