Ja hi serem a temps d’analitzar quina ha estat l’actuació de les autoritats polítiques davant l’emergència que ha desfermat el maleit virus, vagi per avençat que amb aquesta qüestió no ens posarem d’acord, ja que per gustos colors i tot vendrà determinat segons les preferències de l’analista. Però ja hi serem a temps.
Ara toca fer bonda, creure, estar tots i totes a l’una, empènyer cam al mateix objectiu, posar el nostre petit granet d’arena, per que aquesta situació s’acabi el més prest possible i amb el menor cost de vides perdudes.
Les conseqüències econòmiques em sembla que seran immenses, ara per ara, incapaç d’abastar la magnitud d’aquesta aturada, suposo que ens falten encara elements per conèixer al que ens afrontam, ara sols podem estar davant escenaris possibles, uns més optimistes altres més pessimistes, falta veure com acabarà i sobretot quan.
Molts són els que afirmen que hi haurà un abans i un després en la societat quan acabi aquest trist episodi. Que la societat canviarà, que serà més conscient del valor de les petites coses, de la natura que veim que es recupera ràpidament quan la ma de l’home desapareix, etcètera, etcètera, però perdoneu-me el meu pessimisme, o realisme, però no ho crec pas.
Tal volta som un historiador descregut, però al llarg del passat trobam mil exemples de grans penalitats que han afectat a la societat i que poc després s’han repetit, mai exactament igual, però l’home en un animal que travela i travela amb la mateixa pedra. Els explic als meus enyorats alumnes de quart d’ESO, ara que fa dues setmanes que no els aguant, que la 1 Guerra Mundial va causar un fort sentiment de rebuig entre la societat, va ser un cop molt fort pels pobles que la varen viure i molts varen esser els conjurats per què mai més tornes l’horror d’una guerra mundial, ja sabeu el resultat, dues dècades després esclata la 2 Guerra Mundial, molt pitjor que la 1, amb més horrors, més morts, més desgràcies. Sols és un exemple, però ens costa molt aprendre lliçons i canviar.
Desitjam, ara per ara, retornar a la nostra normalitat, retornar a la rutina, retornar a la nostra vida quotidiana, per tant no crec que després de que la passa del coronavirus espasi no crec que canviïn gaire coses, tal volta durant un temps apreciem més el petits plaers de la vida, tal volta les conseqüències econòmiques seran les que ens provoquin més canvis, com la passada crisis econòmica que va provocar altres criteris empresarials en segons quins sectors, com la bancs o la construcció.
Benvolguts amics i amigues, molts d’ànims, salut i força. Tot passa i com deia la meva padrina qui dies passa anys empeny, ja queda un dia manco, ens retrobarem prest en la nostra benvolguda normalitat.