Passat l’equador de l’agost, ja cansats de la calor de l’estiu i mirant el que s’acaba més que el que comença, pareix que les notícies cauen en una certa llei de la relativitat, en un espècia d’aturada tècnica a l’espera que la xafogor d’aquets canícula ens deixi tornar a la càrrega.
Tal volta és necessari aquest temps de reflexió, aquests moments de carregar piles, aquests moments de filosofar, de “ dolce far niente” obligada o volguda. Però la realitat és aquí, l’obviem o no, la mirem o no, els problemes i les solucions són entre nosaltres dia a dia, amb una caparrudesa quotidiana.
No vull parlar del ridícul monumental que els partits polítics i els seus líders estatals estan muntant dia si dia també, anar-se de vacances i estar calladets és millor que sentir-los i veure-los fer el paripé i el teatre, perdó, la comèdia, dia si dia també, ja pens que tot està pensat i ben pensat i que hi ha un fi en tot plegat, que s’escapa al meu enteniment, que serveix a fins amagats i superiors que sols certs elegits poden contemplar, sinó és així no ens mereixem els líders polítics que tenim, dels quatre no em faríem un de bo, i ja que suspenen i ens fan repetir votacions i eleccions els hem de baratar.
Però no volia parlar de problemes creats per Sánchez, Casado, Rivera o Iglesias, volia parlar dels problemes reals, dels que és repeteixen dia a dia, any a any, estiu a estiu.
Un dels més repetits darrerament és el de la saturació, i aquest pot tenir molts de caires. La saturació de la xarxa viaria, ja no és un problema sols de l’estiu, ara és desplaça a altres carreteres o llocs, però l’accés a Palma, per exemple, és un problema que traspassa les estacions de l’any, i cal una aposta global, una planificació seriosa, per trobar solucions. Des del desenvolupament d’un transport públic a la illa, que avui en dia té moltes, però moltes deficiències, a la millora de la xarxa viaria existent o a la regulació dels rent a cars, cosa que el PI, ha reclamat insistentment des de la legislatura passada. No podem mirar cap un altra banda, hem de posar fil al agulla i la recepta màgica no existeix i segur que no deixarà content a tots, no als anticarreteres, ni als que volen noves autopistes; però solucions segur que n’hi ha, el que no podem fer és obviar la realitat, deixar pixar el mul i pareix que aquest nou govern de Francisca Armengol ha agafat el millor de Mariano Rajoy amb el seu famós deixar fer deixar passar. Per què no podem potenciar el transport púbic i a la vegada fer més pàrquings als voltants de Palma?, són solucions diferents, però els problemes reals que te la gent també responen a problemàtiques molt diferents.
Els torrents, la neteja o acondicionaments dels torrents, ara ningú hi pensa, suposo que hem d’esperar les primeres pluges torrencials del setembre per posar-nos la ma al cap. Ja fa temps que demanàvem que es destini una quant necessària per la conservació de la xarxa hídrica illenca, no crec que sigui tant mal de fer sabre el que s’ha d’emprar per tenir uns torrents en condicions i anar fent, planificar a mig plaç.
Ara tornam parlar de sequera, de talls d’aigua, em direu que no vos ho imaginàveu? . Clima mediterrani, sequera estival, augment de la demanda d’aigua aquets mesos, ho mesclam tot o remenem ben fort i ja tornam tenir la realitat, la mateixa que fa un o dos o tres estius, la mateixa que anam apedaçant.
Deixem anar els polítics estatals en els seu món de problemes irreals i solucionem els que ens afecten cada dia, cada estiu. Se que els batlles i batllesses són es que pateixen en primera persona aquesta realitat, que es va desdibuixant quan més lluny ens feim dels pobles, dels carres i places, molt guanyaríem si des d’aquí, des de cada consell, des de cada municipi tinguéssim les eines necessàries per canviar la caparruda realitat.