Una de les notícies que m’ha cridat l’atenció aquest darrers dies, ha estat que la cúpula o els dirigents de Ciudadanos, han insultat als seus afiliats anomenant-los “frikis”.
La crisis del partit taronja és més que evident, les dimissions de Pericay i ara de Ballester pareixen sols la punta del iceberg, d’un partit que està sense rumb i que ha fet del culte al líder la seva màxima política.
Ara amb un líder desaparegut, que les darreres notícies seves han estat, desgraciadament, per motius de salut, pareix que el vaixell de Ciudadanos ,que havia de menjar-se al PP i convertir-se en la gran referent de a dreta espanyola, no sap cap on va ni quin és el seu proper destí.
Hi és que créixer damunt el populisme barat, damunt la creació de crispació constant, amb fitxatges polítics de colors diversos, sense importar la seva ideologia i passat, sense crear un debat en positiu del que volem i sols fer un debat negatiu en contra dels altres, els altres són molts dolents els altres ho fan molt malament, té els seus perills.
Perills que ara ja començam a veure, si no crees estructura, si no tens unes bases fortes i formades, que puguin anar renovant el partit, el futur és més que incert, i si insultar els afiliats, és la solució, mal anam.
Sempre he pensat que després d’unes eleccions els partits polítics han de fer una reflexió profunda dels resultats, siguin positius i negatius, una reflexió que ha de començar des d’alt i arribar a l’estructura del partit, als afiliats i afiliades que amb la seva dedicació desinteressada han fet una campanya electoral i han donat suport als caps de llistes, aquesta reflexió ha de ser en positiu, per progressar, per seguir endavant i encarar el nou període postelectoral. Reflexió que ha d’acabar amb un congrés que sol ser el màxim acte de democràcia interna que solen fer els partits. Però si l’insult als afiliats és la resposta a l’anàlisi a uns resultats electorals, qualque cosa no funciona, a més, com senyala Mallorcadiario ahir dijous la resposta del partit és investigar i carregar contra el que ha filtrat la notícia , el búnquer dels dirigents no és mou, l’autocrítica no és possible, sobretot en públic.
La crisis del partit de Rivera-Arrimadas seguirà a les illes Balears, la resolució d’aquests fets no és l’adequada creant malestar intern, siguin quins siguin els orígens de la notícia, no és pot tancar en fals. El problema és que el temps juga en conta de Ciudadanos, la seva estratègia comença a fallar per tots els costats i si abans era el PP el que estava descol·locat ara li ha tocat als de Ciudadanos, ostatges de les seves incoherents declaracions, d’anar d’aquí cap allà segons la moda o conveniència política, de la indefinició com a senyera i el missatge buit de contingut.
Ja és comença a desfer, em recorda al conta de la lletera, aquella al·lota que anava al mercat i ja havia venut la llet i fet el gran negoci amb els guanys, quan la llet li cau i tot se’n va a fer punyetes, els de Ciudadanos ens han contat el conte però pel que veim estan travelant constantment, que si no volem pactar en VOX però si els seus vots, que si hem de tenir responsabilitat d’estat però amb en Sánchez no, que si follons territorials, que ens desfem a Barcelona o ens estiren les orelles a Europa.
És bo la pluralitat, és bo que el bipartidisme acabi, però no per fer créixer partits gasosos, sense fonaments, estructura i formació.