On éreu el dia 23 –F de l’any 1981? la majoria recordam on érem, va ser massa important per oblidar-lo. Un tertulià del programa TOT4, de la televisió autonòmica privada, me va dir en un programa que a ell no li agradava parlar del passat, que lo important era el present i el futur, però vet aquí, que en un altre programa de la televisió pública de les Illes Balears, va recordar els fets del 23-F de 1981, no va fer res més que donar la seva opinió i parlar sobre el passat, en que quedam? Som esclaus de les nostres paraules.
Parlar del futur immediat a nivell polític és, amb seguretat, equivocar-se, encertar la decisió dels ciutadans a l’hora de votar és quasi bé impossible, ni les millors enquestes encerten. Les actituds i criteris estan canviant, els ciutadans ja no creuen en les polítiques enquistades en el temps. Ara, l’extrema dreta esta resorgint a velocitat de vertigen, d’esprint, en l’argot ciclista, i no sols a Espanya, a tota Europa, les esquerres son més ultres que mai i no parlem de l’independentisme català. I com que hi ha molt per escriure sobre aquest tema, deixaré els comentaristes i articulistes més experts que jo, que se’n ocupin de fer –ho.
El 23-F de 1981 jo tenia 32 anys, i aquell vespre tenia que jugar un partit de futbol d’empreses i que evidentment no hi vaig anar, encara que el partit si que es va jugar.
Aquell horabaixa, .-crec que era un dimarts-. al Consolat de Mar es celebrava el Consell Executiu setmanal del Consell General Interinsular presidit per Jeroni Albertí Picornell. En Victor Gistau, en aquell moment el meu Cap, l’Andreu Manresa, Cap de Premsa, jo mateix i els funcionaris que estaven per atendre el Consell Executiu, romaníem relaxats fins que acabés la reunió, de sobte, sobre les 18.30 h. en Valentí Puig, en aquells moments Director General de Cultura va davallar l’escala del segon pis on tenia el seu despatx .- amb el temps aquell despatx el vaig ocupar jo al llarg de 20 anys aprox.-. a la planta noble amb un transistor a la mà, i que en un to de veu més fort de lo habitual ens deia que la Guàrdia Civil havia entrat al Congrés de Diputats i que semblava que podia ser un cop d’estat i va interrompre el Consell de Govern, va entrar i tots varen escoltar la ràdio en directe.
Passat una estona, els Consellers varen partir a ca seva, no en va quedar cap, excepte el President Jeroni Albertí que va esperar esdeveniments mentres telefonava a altres Institucions recavant tota la informació possible. Va parlar amb en Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya per veure com responia el Capità General de Catalunya, que en aquells dies era el General Pascual Galmés, el President Pujol el va tranquil·litzar “a Catalunya no hi ha cap alçament, està tot tranquil i amb ordre”, també va telefonar al General De la Torre Pascual, Capità General de Balears que li va contestar que “hay que esperar acontecimientos”, un talant ben diferent del General Galmés, que mai va sortir de l’ordre constitucional.
A una hora prudent, abans de la mitjanit, el President va anar a casa seva, no tenia sentit quedar-se més temps i tots vàrem fer lo mateix, al Consolat de Mar sols quedaren els membres del Servei de Seguretat, l’exterior estava sotmès a una discreta vigilància militar.
Record que pels carrers de Palma no hi havia ningú, no circulava quasi cap cotxe, un intranquil silenci omplia la Ciutat. Una estona més tard, jo ja era a ca nostra, SM el Rei va sortir per la TVE vestit de militar, en un missatge tranquil.litzador ordenant als Capitans Generals de les Regions Militars que prenguessin les mesures oportunes per tornar a l’ordre constitucional dins la legalitat vigent. Aquell missatge va ser definitiu, tots, o la gran majoria vàrem creure encara més en la figura de S M el Rei Joan Carles I, a partir d’aquell moment el cop d’estat començava a estar controlat, i vaig anar a dormir amb l’esperança de que l’endemà al matí acabes tot, com així va ser.
Hi ha moltes opinions, especialment de polítics d’esquerres, que creuen que SM el Rei estava al capdavant, o al menys coneixia que es preparava un cop d’estat, ja que el General Alfonso Armada, que havia estat Secretari General de la Casa Reial al llarg de 10 mesos i amic personal de SM Rei, va entrar al Palau de Congressos a oferir al Tinent Coronel Antonio Tejero un govern de concentració encapçalat per ell mateix amb la presència de socialistes, comunistes, centristes, democratacristians i dos militars més.
La situació d’Espanya en aquells dies era molt delicada. El Tinent Coronel Tejero no havia pres la decisió d’encapçalar un cop d’estat a canvi d’un govern mes o menys plural, ell volia, el General Armada també, un estat vertical, que Espanya quedes sota comandament militar, ja estava cansat d’assassinats a militar quasi a diari a mans d’ETA. Personalment mai he cregut que SM el Rei estés al capdavant del cop d’estat, els conspiradors van utilitzar el Seu nom perquè hi hagués la creença que hi estava involucrat, creant confusió a la ciutadania i a militars ignorats de lo que passava realment, tot lo contrari, des del primer moment va defensar l’ordre constitucional i consolidar la democràcia amb la decidida i ferma voluntat com a Cap de les Forces Armades, Cap d’Estat i com a Rei d’Espanya. Mai he tingut cap dubte del seu paper constitucional davant el cop d’Estat del 23-F.