A l’hora d’escriure aquestes línies no sabem quan es convocaran, la data, de les pròximes eleccions generals, però el que si tenim clar és que estem davant un període de forta intensitat política que ens pot dur canvis que marquin el devanir dels nostres pobles, comunitat i estat.
No crec que les eleccions siguin el problema, o siguin un problema, la situació actual a l’estat és de màxima polarització, d’efervescència, tal volta podem parlar d’una transició, del pas d’un model polític amb dos grans partits que tenien com a crosses circumstancials els partits nacionalistes, normalment el basc i el català, segons el meu parer els moments que hem pogut ajuntar les forces de la perifèria i del centre han estat els més enriquidors d’aquesta etapa que ara mor lentament.
Un model que fa aigües per tots els costats. Si en el passat, un passat proper, va parèixer que desapareixia el PSOE pel envits d’un vigorós Podemos, ara ha tocat al tot poderós PP, que ha vist atacat el seu calador electoral per tots els costats amb el sorgiment de Ciutadanos i VOX.
Nous temps, noves cares, noves formes de fer política, les majories ja no són possibles, l’electorat ja no és fidel, el que abans era un vot antisistema podemita ara es converteix en un vot emprenyat que va cap a VOX, tot és més efímer, les enquestes fallen estrepitosament, les noves xarxes socials juguen un paper primordial, els mitjans de comunicació clàssics han perdut el seu poder de convicció, les referències es dilueixen, la democràcia muda de pell, però no sols a Espanya, Trump a EUA és converteix en un president fora de qualsevol normalitat, el Brexit a Gran Bretanya s’enquista i crea més problemes que solucions, una Unió Europea sense locomotora, sense il·lusió, una ultradreta que s’escampa per tot el vell continent intentant compartimentar el que abans era comú o unió, intentant separar i aixecant barreres i murs.
Eleccions, no ens han de fer por, davant els problemes de les democràcies exigim més democràcia, el sistema falla, per tant anem a trobar solucions, anem a adaptar la democràcia al segle XXI i a les contradiccions que ens ha dut, la crisis del model antic pot ser una oportunitat per un model rejovenit, modern i engrescador.
Està clar que qualsevol transició, que el canvi produeix malestar, produeix angoixa, la història esta plena de moments transcendents, a cops en forma de revolució, a cops en forma de transformació. Crec que ara per ara la transformació es possible, que no cal esbucar l’edifici sencer, les modificacions són possibles i adequades, però cal ser valents i no enrocar-se.
Estam davant un cicle electoral cabdal, ampli, que afectarà a totes les institucions, des de la local a l’europea, cal aprofitar-ho, cal tornar a connectar amb l’electorat, amb seny i responsabilitat, cal un canvi tranquil per a les illes, que és mereixen un millor model de finançament, els diners, els recursos que són les eines necessàries per afrontar uns reptes de futur gegants per les illes, la democràcia és la solució, les eleccions una oportunitat.