Qui ha guanyat?

Els engranatges de la política cada cop estan més comunicats, més units, ja avisàvem que el que passava a Andalusia es podia repetir a la resta de l’estat i, amb les negociacions, s’ha vist ben clar que no sols es jugava en clau autonòmica, sinó que la partida era fonamentalment estatal i fins i tot afecta a Europa, ja que l’entrada d’un partit d’ultradreta i la seva idea rupturista amb la creació de la Unió Europea ha provocat que més enllà dels Pirineus també és posi el focus en aquestes negociacions.

Però ha hores d’ara la gran pregunta és: qui ha guanyat a Andalusia?. Si el gran derrotat ha estat l’esquerra i sobretot el PSOE, el guanyador no està gens clar, almanco, en el que fa, al partit, ja que l’espai ideològic de la dreta si que ha estat el gran guanyador.

Tres partits formen clarament aquest espai, i tots tres, reclamen la victòria coma a seva, però sols el temps i les estratègies que seguesquin els pròxims mesos ens donaran la resposta.

El PP, que va perdre molts d’escons i vots, que ha vist dividit el seu tradicional electorat, que ha vist com altres partits estan restant vots del seu espai, que fins fa poc era sols per ells, va de gran guanyador. Està clar que aconseguir la presidència de Andalusia, ha estat una fita històrica pel seu partit, a més ha demostrat que és capaç de negociar amb els altres dos, VOX i Cs, donant aire a Casado, ja se sap que el poder i les seves prebendes són la millor medicina per reforçar lideratges i ara ven que ha pogut moderar el discurs ultra dels de VOX.

VOX tot i entrar en força, molta força, en la política autonòmica i de retruc a l’espanyola, no ha pogut imposar les seves mesures estrelles i més polèmiques, de totes formes ha aconseguit ser l’actor principal de les negociacions, ha estat el centre dels mitjans de comunicació i les ànsies de poder del PP han blanquejat aquesta formació fent visible que el PP no tendrà cap problema en negociar amb ells i introduir-los en la vida política espanyola.

Ciutadanos també anava de gran guanyador, tot i que no va superar el seu gran contrincant, el PP, la irrupció de VOX ha pogut truncar els seus objectius, superar el PP i ser el partit de referència de la dreta espanyola. Cs no ha pogut evitar que el PP ocupés la presidència autonòmica, però no és pot negar la seva ascensió i el seu fort creixement, a cops no sols és arribar sinó mantenir-se i Cs ho ha fet en nota, a més, pareix que està escorant el PP a la dreta i està ocupant el centre ideològic ja que no ha entrat en les negociacions amb VOX i les seves idees extremistes, ara li toca demostrar que ha part de predicar i alliçonar també pot governar.

Qui ha guanyat a Andalusia?. Tots, cap?. Sols el temps ens donarà la resposta. Pel que fa a les illes, ni l’escenari ni els actors són exactament els mateixos. L’escorament del PP cap a la dreta per la pressió de VOX, la falta d’un lideratge clar i atractiu en Cs, el vot en clau local que influeix al vot autonòmic, pot fer que el partit de Jaume Font, Xisca Mora i Josep Melià, el Pi, siguin els grans beneficiats de tot plegat, ocupin l’apreciat espai del centre i que l’electorat illenc defugi d’extremismes i miri el Pi com a la solució dels problemes quotidians dels ciutadans i de les Illes. Sols el temps ens donarà la resposta.

Qui ha guanyat?.

Els engranatges de la política cada cop estan més comunicats, més units, ja avisàvem que el que passava a Andalusia es podia repetir a la resta de l’estat i, amb les negociacions, s’ha vist ben clar que no sols es jugava en clau autonòmica, sinó que la partida era fonamentalment estatal i fins i tot afecta a Europa, ja que l’entrada d’un partit d’ultradreta i la seva idea rupturista amb la creació de la Unió Europea ha provocat que més enllà dels Pirineus també és posi el focus en aquestes negociacions.

Però ha hores d’ara la gran pregunta és: qui ha guanyat a Andalusia?. Si el gran derrotat ha estat l’esquerra i sobretot el PSOE, el guanyador no està gens clar, almanco, en el que fa, al partit, ja que l’espai ideològic de la dreta si que ha estat el gran guanyador.

Tres partits formen clarament aquest espai, i tots tres, reclamen la victòria coma a seva, però sols el temps i les estratègies que seguesquin els pròxims mesos ens donaran la resposta.

El PP, que va perdre molts d’escons i vots, que ha vist dividit el seu tradicional electorat, que ha vist com altres partits estan restant vots del seu espai, que fins fa poc era sols per ells, va de gran guanyador. Està clar que aconseguir la presidència de Andalusia, ha estat una fita històrica pel seu partit, a més ha demostrat que és capaç de negociar amb els altres dos, VOX i Cs, donant aire a Casado, ja se sap que el poder i les seves prebendes són la millor medicina per reforçar lideratges i ara ven que ha pogut moderar el discurs ultra dels de VOX.

VOX tot i entrar en força, molta força, en la política autonòmica i de retruc a l’espanyola, no ha pogut imposar les seves mesures estrelles i més polèmiques, de totes formes ha aconseguit ser l’actor principal de les negociacions, ha estat el centre dels mitjans de comunicació i les ànsies de poder del PP han blanquejat aquesta formació fent visible que el PP no tendrà cap problema en negociar amb ells i introduir-los en la vida política espanyola.

Ciutadanos també anava de gran guanyador, tot i que no va superar el seu gran contrincant, el PP, la irrupció de VOX ha pogut truncar els seus objectius, superar el PP i ser el partit de referència de la dreta espanyola. Cs no ha pogut evitar que el PP ocupés la presidència autonòmica, però no és pot negar la seva ascensió i el seu fort creixement, a cops no sols és arribar sinó mantenir-se i Cs ho ha fet en nota, a més, pareix que està escorant el PP a la dreta i està ocupant el centre ideològic ja que no ha entrat en les negociacions amb VOX i les seves idees extremistes, ara li toca demostrar que ha part de predicar i alliçonar també pot governar.

Qui ha guanyat a Andalusia?. Tots, cap?. Sols el temps ens donarà la resposta. Pel que fa a les illes, ni l’escenari ni els actors són exactament els mateixos. L’escorament del PP cap a la dreta per la pressió de VOX, la falta d’un lideratge clar i atractiu en Cs, el vot en clau local que influeix al vot autonòmic, pot fer que el partit de Jaume Font, Xisca Mora i Josep Melià, el Pi, siguin els grans beneficiats de tot plegat, ocupin l’apreciat espai del centre i que l’electorat illenc defugi d’extremismes i miri el Pi com a la solució dels problemes quotidians dels ciutadans i de les Illes. Sols el temps ens donarà la resposta.