OPINIÓN

Temps de reflexions

Albert Candela | Miércoles 31 de octubre de 2018

El dia que vaig començar a escriure aquest article, Sant Isidre Llaurador el que s’invoca perquè no plogui i dugui el sol, no estava per Bunyola i tampoc se
l’esperava, en canvi el que si hi era va ser el Tláloc, un dels 7 déus de la pluja prehispànica, queia una bona aigua que convidava a quedar-te a casa a meditar i reflexionar, i així ho vaig fer.


Tinc moltes ganes de que s’acostin les eleccions autonòmiques per veure quina és l'actitud i que son capaços de prometre els “líders” del partits polítics i quins seran els candidats, ni ha que es sotmetran a unes primàries i altres no, el que sí que està ben clar és que “hi ha moltes maneres de matar puces”.


Per exemple, Podem té dificultats per trobar gent que vulgui participar a les seves llistes electorals, na Laura Camargo no es presenta a les primàries de Podem, ella és de pensament feminista anticapitalista, ja està cansada de que els seus propis li posin “pals a la roda”, pot ser li convé molt més la seva plaça de professora i literatura espanyola a la Universitat de les Illes Balears. En la meva opinió, és de lo millor de Podem, amb diferència Alberto Jarabo, que ha tocat amb les mans que la seva travessia per la política de les Illes Balears no ha dut res de bo ni que hagi valgut la pena pel ciutadans, ara es vol presentar a les primàries per aconseguir la Batlia de Palma junt amb Sonia Rivas que ha estat vexada per dos policies locals de Palma que la humillaren per ser lesbiana, tots tenim dret a la nostra sexualitat, però lo més
important, no sabem quina és la seva proposta política pel futur Ajuntament Laura Camargo i Albert Jarabo han estat com el duo Pimpinela, a vegades es suportaven i d’altres no, han estat mediàtics, però res més. Els seus inicis eren bons, creien amb els “Círculos” que poc a poc s’han transformat en quasi quadrats, i els seus líders nacionals no han conservat les seves propostes i el ideari polític amb grans contradiccions personals. Ara bé, na Camargo com en Jarabo són nats a Madrid, però parlen perfectament el català, propi de les Illes Balears, són un exemple a seguir , hi ha persones que fa més anys que els que han triat la nostra terra d’acollida per passar la resta de la seva vida entre nosaltres i no en parlen ni una de paraula, o bé perquè no hi posen interès, o no en volen aprendre amb l’excusa de que tenim dues llengües, però si viuen, treballen, tenen fills i paguen impostos a la nostra Comunitat Autònoma, lo normal es que parlin el català amb les seves modalitats.


El PI d’en Jaume Font és l’esperança de molts mallorquins, amb una mica de sort i la feina ben feta en el seu dia a dia, trauran els diputats necessaris per fer-se indispensables al Parlament de les Illes Balears, m’agraden molt més que MÉS (disculpeu la redundància) que en aquesta legislatura s’han vist presumptament implicats en casos de corrupteles i accions polítiques poc transparents que han produït la dimissió del ex vicepresident Barceló. El PI és molt més pragmàtic i realista, si aconsegueix un diputat al Congrés de Diputats tenim garantida una bona feina i dedicació per aconseguir lo millor per les Illes Balears.


El PP d’en Biel Company necessita mà de metge, En Biel és un bon candidat en un partit amb moltes sensibilitats, especialment les espanyolistes que no en volen sentir cap de paraula del català ni dels catalans i lo més “fotut” és que pensen que la nostra llengua és el Balear .Si és capaç d’aglutinar aquestes sensibilitats i posar ordre al partit, podrà respirar tranquil, però certament ho té ben complicat. El PP ha estat al llarg de molts anys un referent per molts de ciutadans que l’han votat, m’agradaria que seguis donant la mateixa confiança com el gran partit polític que és.


El PSIB-PSOE de la President Armengol, en que el CIS li dóna el color vermell “trucat”a quasi tota Espanya i també a les Illes Balears, jo no ho crec, està ben clar que no han fet la feina que s’esperava d’ells i han estat sotmesos a la resta de partits del pacte de govern que l’han estret quasi fins a l'asfíxia, un PSIB en hores baixes, amb el nombre de diputats més baix de tots els temps, amb uns pressupostos aprovats de 5.457,75 millions d’euros amb un increment d’un 8.96 per cent en comparació amb l’any anterior però que no gossa de la confiança de molts de ciutadans perquè siguin capaços de gestionar-los bé.


Sols l’exemple de mala gestió i falta de transparència amb l’execució de projectes amb el fondos de l’Impost de Turisme Sostenible, conegut per l'Ecotaxa presentat per la Conselleria de Turisme Per acabar CIUTADANS, en Xavier Pericay em cau bé, parla amb seny, no diu disbarats, és educat, l’únic problema que té es CIUDADANOS d’Albert Rivera que el té a l’ombra, no és com Ines Arrimadas que ha guanyat unes eleccions encara que no governi, però va ser el partit més votat i té llibertat d’acció i a
demés en sap molt, a Xavier Pericay li falta lo que en termes boxistics en diuen “punch” , més atreviment i mordacitat no li vindria gens malament. A tots i també a les noves propostes polítiques, com diuen en castellà, “Suerte y al toro".