D’una manera o d’altre sempre he seguit al RCD Mallorca ara ja fa 50 anys, les primeres visites al Luis Sitjar varen tenir lloc al meu temps del servici militar, que al mateix temps era músic i tocava al Sargent Pepper’s inigualable discoteca, de les millors d’aquell temps. Els diumenges abans de començar les “galas de tarde” anava a veure el Mallorca al Luis Sitjar amb el meu amic, músic, gran guitarrista i company de grup, Vicenç Caldentey que lamentablement ja no està entre nosaltres.
En aquells temps, anys 1972 – 73, hi havia un jugador del Mallorca de llinatge Teixidor, que si no record malament venia cedit pel Barça, que sovint venia, en haver jugat, una estona al Sargent Pepper’s, i allà ens vàrem fer amics.
Amb els anys i com a professional del protocol acompanyava al President de les Illes Balears de torn a l’Estadi de Son Moix. Era quan el Mallorca gaudia de la divisió d’honor. Bon ambient a la Llotja Presidencial, els acompanyants de les autoritats per qüestió de feina, érem ben atesos, ben tractats, especialment a l’època d’en Ramon Servalls i d’en Joan Frontera, grans professionals, mai havíem tingut cap problema per accedir a la Llotja en un lloc discret, que ens permetre’s fer la nostra feina aprop del President.
El RCD Mallorca ha passat per moltes mans, grans Presidents, regulars i menys bons, com el cas d’ara segons la meva opinió. El Mallorca acaba de sortir de segona B, una competició dura i complicada, en molt pocs socis i menys públic a l’Estadi com es habitual, però es en aquestes situacions on un equip amb aspiracions de tornar a la divisió d’honor ha de fer les coses bé i cuidar als que han format part de l’historia del Club.
Un bon amic meu que havia jugat amb el Mallorca en uns moments delicats, no assisteix al futbol tan com li agradaria, però depèn del partit encara li fa ganes, idò bé, el Mallorca li posa tots els impediments per que pugui gaudir una localitat per accedir a l’Estadi de Son Moix i veure el Partit de futbol, l’envia a la taquilla a fer coa per pidolar una entrada, això a un antic jugador que fins hi tot va jugar sense cobrar per ajudar al Club. Així és com cuida la propietat als que han estat vinculats amb el Mallorca, no cuiden als seus, no creen afició. Com he comentat abans, En Ramón Servalls i Joan Frontera, Directors de Comunicació del Mallorca , cadascun en el seu temps, varen aconseguir les èpoques més brillants i de més èxit pel Club, cuidaven la imatge del Mallorca, defensaven els interessos i estimaven el RCD Mallorca.
A diferència d’ara, on els propietaris sols aporten doblers, que són importants, però no impregnant d’ànima i estimació ni al Club ni a l’afició, haurien d’ entendre que el Mallorca es estimat per molta gent, molt més que els actuals propietaris. Per cert, on son els empresaris multimilionaris de les Illes Balears? Perquè no inverteixen mínimament amb el Mallorca perquè sigui nostro? Ferien una bona obra, entre tots seria assumible, i aconseguirien tornar al Mallorca a la seva essència, el RCD Mallorca pels mallorquins!!!